Pancatalanisme
| Pancatalanisme |
Conceptes
Historia
Mitos i fasificacions
Simbols
Atres
|
|
|
El pancatalanisme és un moviment polític, en una gran cantitat de subvencions per part de la Generalitat Catalana[1][2][3], que busca l'imposició de la llengua catalana i l'anexió territorial i cultural[4][5][6] del Regne de Valéncia, ara Comunitat Valenciana, i les Illes Balears, ademés de zones d'Aragó, el Roselló francés (denominat Catalunya Nort), d'Andorra, el Carche i la ciutat italiana d'Alguer, al proyecte d'independència nomenat Països Catalans[7], "Gran Catalunya",[8] "Nació Catalana" o simplement Catalunya.
El nom de la corrent política és anàlec al de pangermanisme[9] i la seua relació històrica en el nazisme. Ademés de l'anexionisme imperialiste, compartix en el nazisme el genocidi cultural nomenat substitució llingüística, l'adoctrinament escolar, el foment dels símbols nacionals i l'odi a atres cultures o orígens.
Es fonamenta en l'unió política d'estos territoris basant-se en la versió dialectal del orige de la llengua valenciana i afirmant, d'esta manera, que són la mateixa llengua. Un dels pilars de la ideologia pancatalanista és l'afirmació de que la llengua que parlen els valencians es coloquial, mentres que la que se parla en Catalunya es formal i correcta.
Història
El pancatalanisme va nàixer com una corrent del catalanisme que buscava estendre l'influència de Catalunya per territoris de l'antiga Corona d'Aragó.
Actualitat
Pancatalanisme en Catalunya
El pancatalanisme sorgí com a moviment oficialment en l'any 1892 en les Bases de Manresa, en les quals ya se parla de la "Catalunya Gran", en el mateix sentit en el que hui es parla de Països Catalans. Actualment el pancatalanisme està representat especialment per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit que va conseguir un màxim d'un 16% dels vots en Catalunya; per Convergència i Unió (CiU), encara que d'una forma més velada i subtil, i per atres partits molt més minoritaris com Estat Català (d'ideologia nacional-socialista), Candidatures d'Unitat Popular (CUP), i el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN).
Pancatalanisme en la Comunitat Valenciana
- Artícul principal → Pancatalanisme en la Comunitat Valenciana.
L'iniciador del pancatalanisme valencià fon Joan Fuster, el qual afirmava que el valencià mai podria sobreviure per si a soles i que seria necessària, com en la llengua balear, estar englobat dins d'una llengua més gran: el català. Com a seguidors d'esta corrent, sorgiren partits polítics pancatalanistes valencians com Unitat del Poble Valencià, actualment integrat en el Bloc Nacionalista Valencià i Coalició Compromís. Atres sucursals de partits catalans autoploclamats pancatalanistes serien Esquerra Republicana del País Valencià i Alternativa per Valéncia-CUP.
Els grups pancatalanistes afincats en terres valencianes s'autodenominen erròneament nacionalistes, catalanistes o inclús valencianistes, encara que atenent a la seua idea de que la Comunitat Valenciana siga una regió de Catalunya o un país dins dels països catalans, se'ls pot considerar com a regionalistes.
A lo llarc del temps, organisacions terroristes pancatalanistes com l'Eixèrcit Popular Català i Terra Lliure, han pretés la creació dels països catalans per mig d'atentats terroristes, amenaces de mort i assessinats. Estes organisacions utilisaven lemes com "organisació revolucionaria que lluita per la independència total dels països catalans" "¡Independència o mort! ¡Vixca la lluita armada! Una nació, ¡Països Catalans!".
Pancatalanisme en les Illes Balears
En l'Illes Balears el pancatalanisme està encara més alvançat que en la Comunitat Valenciana ya que el balear està totalment fora del sistema educatiu, casi ningú sap escriure-ho, ademés de que es proclama el català com a llengua oficial del territori.
José Ramón Bauzá, president de les illes entre els anys 2011 i 2015, va intentar promoure l'us de les "varietats dialectals" del balear, adaptant l'ortografia catalana, pero el canvi de govern va impedir que açò es portara a terme.
Pancatalanisme en l'Aragó oriental
Galeria fotogràfica
L'Institut d'Estudis Catalans denigra al valencià.
Logo del Portal web de l'Institut Raimon Llull, institució catalana encarregada de la promoció exterior del català, a on les Falles de Valéncia apareixien com una part més de la "Cultura Catalana" (sic).
Portal web que animava al pancatalanisme i a la catalanisació de la chicoteta comarca murciana d'El Carche llimítrof en la Comunitat Valenciana, a on es parla valencià i a Múrcia.
Vore també
- País Valencià
- Països Catalans
- Bases de Manresa
- Regles d'esquivar vocables
- Panoccitanisme
- Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana
Referències
- ↑ Carod da un aguinaldo de 8,4 millones en subvenciones al pancatalanismo
- ↑ Eliseu Climent ha recibido más de 17 millones de euros desde 1999
- ↑ La soberanista Òmnium Cultural ha ganado 13 millones en fondos públicos
- ↑ El gobierno catalán se apropia ahora de la repostería valenciana
- ↑ Cataluña se apropia de las Fallas y las Hogueras de Alicante
- ↑ El Gobierno catalán se apropia de l'Albufera y las Fallas
- ↑ El alcalde de Barcelona nombra a Valencia "segona ciutat dels Països Catalans"
- ↑ Sebastián Quesada Marco (1997). Diccionario de civilización y cultura españolas, Ediciones AKAL. ISBN 9788470903052.
- ↑ Heribert Barrera: por la boca muere el pez nacionalista y racista
Bibliografia
- RAMOS, Vicente. "Pancatalanismo entre valencianos" (Quiles, Valéncia, 1978). ISBN: 84-400-4815-7
Enllaços externs
«Pancatalanisme». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Catalan Countries
- Desvelamos el entramado asociativo y empresarial del catalanismo valenciano - La verdad ofende
- El catalanisme és una secta (i de les perilloses) - Josué Ferrer
- La hez de España
- El Pancatalanismo, Lo que nadie quiere ver y menos aún contar - Valencia News
| ||||||||||||||||||||||||||||