Catedral de Tartu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Tartu Toomkiriku varemed 2012.jpg

La catedral de Tartu (en estoni: Tartu toomkirik) és un de les fites de la ciutat de Tartu (Dorpat) en Estònia. L'edifici és ara una imponent ruïna en vistes a la ciutat baixa. En la chicoteta part que ha segut renovada ara es troba el museu de l'Universitat de Tartu, que l'universitat utilisa també per a grans recepcions.

La construcció de la catedral gòtica en el costat nort del tossal de la catedral provablement es va iniciar en la segona mitat del sigle XIII. Estava rodejada per un cementeri i les cases dels membres del capítul catedralici. La catedral va ser dedicada als Sants Pedro i Pablo, que eren també els sants patrons de la ciutat. Va ser la sèu del Bisbat de Dorpat, i un dels majors edificis religiosos d'Europa de l'Est.

A mitan de la década de 1520, la Reforma protestant va aplegar a Tartu. El 10 de giner de 1525 la catedral va ser greument danyada pels iconoclastes protestants, per lo que va caure cada volta més en decadència. Despuix de la deportació a Rússia de l'últim bisbe catòlic de Dorpat, Hermann Wesel (bisbe des de l'any 1554 fins a l'any 1558, i que va morir en 1563), l'iglésia de la catedral va ser abandonada. Durant la Guerra de Livònia (1558-1583) les tropes russes varen devastar la ciutat. Quan en 1582 la ciutat va caure en mans dels polacs, els nous governants que eren catòlics romans varen planejar reconstruir la catedral, pero els plans varen ser abandonats per la subsegüent guerra polac-sueca (1600-1611). Un incendi en l'any 1624 va agravar el dany.