China

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
中华人民共和国
Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó
República Popular China
Senyera Escut
People's Republic of China (orthographic projection).svg

Capital: Pekin
Ciutat més poblada: Shanghai
Forma de Govern:
President: Xi Jinping
Llengües: Chinenc mandarí
Ubicació: 39°54′18″N 116°23′29″E
Altitut:
Superfície: 9.596.961
Població: 1.350.695.000
Densitat: 140
Gentilici: Chinenc, -enca
Moneda: Yuan
Prefix Telefònic: +3HA-3UZ
Us Horari: CST
Domini de Internet: .cn, .中國
Membre de: BRICS, ONU, APEC, OMC, G-8+5, G-20


La República Popular China (en chinenc simplificat: 中华人民共和国, en chinenc tradicional: 中華人民共和國; Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement China, és l'estat més extens d'Àsia Oriental i el quart més extens del món. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, és el país més poblat del món.

Situat a l'est d'Àsia, agrupa la major part dels territoris tradicionals de la China antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara Tíbet. La seua extensió és de 9.561.000 km2 i els seus llímits terrestres són: a l'est, Corea del Nort; al nordest, Rússia; al nort, Mongòlia i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, Kazakstan, Kirguizistan i Tayikistan; a l'oest, Afganistan, Pakistan i Índia; al sur-oest, Nepal, Butan i atre cop Índia; al sur, Myanmar, Laos i Vietnam. Pel que fa als llímits marítims, a l'oest la mar Groga separa China de Corea del Sur, i la mar de China Oriental la separa de Japó; al sur-oest, l'estret de Taiwan la separa de la República de China, i la mar de la China Meridional ho fa de les Filipines, Brunei, Malàsia i Indonèsia.

Les ciutats més importants són: Pekin (la capital) i Xangai, les dos en més de deu millons d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milló d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, Guangzhou, Shenzhen, Tianjin, Chongqing, i Hong Kong. Les antigues colònies europees en territori chinenc, Hong Kong i Macau, tornen a estar baix jurisdicció de la República Popular de China.

El Partit Comunista de China (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular China baix un sistema unipartidista des de l'Establiment de l'Estat socialista en 1949. Encara que va tindre uns inicis socialistes, durant les passades tres décades s'hi ha privatisat considerablement l'economia; ara be, l'Estat conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari.

La República Popular China disputa, des de el fi de la revolució, la soberania de Taiwan. El rival del PCCh, durant la Guerra Civil Chinenca, el Kuomintang (KMT), es va refugiar en Taiwan i en les illes propenques, despuix de la seua derrota en l'any 1949, reivindicant la llegitimitat del seu govern sobre China continental, Mongòlia i Tuva, com a República de China. El terme "China Continental", s'utilisa en freqüència per designar les àrees baix el control del PCCh, pero a sovint n'exclou les dos regions administratives especials de Hong Kong i Macau. La República Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seua 23a província i no reconeix la llegitimitat de la República de China, coneguda també com la "China nacionalista", en contraposició en la "China comunista", també nomenada la "China roja".

Atesa la seua gran població, la seua economia creixent, i les inversions en investigació i desenroll, China és considerada com una "superpotència emergent". Té el tercer Producte interior brut més gran del món en térmens nominals (el segon més gran en paritat de poder adquisitiu). China és membre permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides i membre de la Cooperació Econòmica d'Àsia-Pacífic. Al mateix temps, China s'enfronta a numerosos problemes econòmics, com ara una creixent població envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions rural i urbana, i la ràpida degradació ambiental.[1][2]

China té un paper molt important en el comerç internacional. És el consumidor més gran d'acer i formigó, consumix un terç de l'oferta mundial del primer, i la mitat de la segona.[3] De tots els productes, China és el tercer importador més gran del món i el segon exportador,[4] ya que es beneficia d'una mà d'obra barata i una moneda devaluada.

La seua economia, és una de les considerades internacionalment com BRIC.

Història[editar]

Primeres dinasties[editar]

Un Ding, un calder ritual fet de bronze, que data de finals de la dinastia Shang (sigles XVIII-XI a. C.).

La dinastia Xia va ser la primera dinastia del país, encara que encara no han trobat proves concretes de la seua existència, solament es tenen registres lliteraris.

Segons estes mencions en texts antics, es calcula que esta dinastia va poder haver regnat cap a l'any 2205 a. C. Precedint a la dinastia Xia, trobem la narrativa d'un diluvi i el periodo dels Tres Augusts: Fu Xi, Huang Vaig donar i Shen Nong. En temps previs a la fundació de la dinastia Xia, el poder suprem es basava en l'alternança en el govern entre els Xia i Chi You.

La primera dinastia chinenca que va deixar verdaders registres històrics varen ser els Shang, els qui varen mantindre un sistema vagament feudal a la vora del riu Groc entre els sigles XVII i XI a.C. Encara que els primers Shang varen governar en el sur de la província de Shandong, zona pantanosa en aquella época, varen alcançar major poder que les tribus situades en l'est del país, cridades genèricament yi, en els que varen mantindre estretes aliances. El rei Tang, considerat com un rei capaç i virtuós, va expulsar als Shang de la regió i va establir la capital del seu regne en Erligang.

L'escritura chinenca més antiga encontrada fins al moment és un oràcul tallat en os de la dinastia Shang, i conté antecedents directes dels caràcters chinencs moderns. Els Shang varen ser derrotats pel poble Zhou, els qui varen establir la dinastia Zhou que va governar entre els sigles XII i V a.C., quan la seua autoritat centralisada es va dispersar llentament entre diversos senyorius feudals fins que, finalment, del debilitat regne dels Zhou varen emergir varis estats independents que varen lluitar entre sí durant el periodo denominat Primaveres i Autumnes. Entre els sigles V i III a.C. es va establir el periodo dels Regnes Combatents, durant el qual l'actual territori chinenc va estar dividit en sèt estats sobirans, cadascun en el seu propi rei, ministre i eixèrcit.

Geografia física[editar]

Artícul principal → Geografia de la China.

La República Popular China és el segon país més extens d'Àsia, despuix de Rússia, i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i Índia, en específic Aksai Chin i l'Extensió Trans-Karakoram, i als métodos utilisats per calcular la superfície dels Estats Units. China té fronteres polítiques en catorze nacions: Vietnam, Laos, Birmània, Índia, Bhutan, Nepal, Pakistan (en el territori disputat per l'Índia del Cachemir), Afganistan, Taykistan, Kirguizistan, Kazahstan, Rússia, Mongòlia i Corea del Nort.

Foto de satèlit de China

Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la mar Groga i de la mar de la China Oriental, hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la mar de la China Meridional és més montanyosa i al sur de China domina l'orografia de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el riu Groc i el Yangzi. Atres rius importants són el Riu de les Perles, el Mekong, el Brahmputra, l'Amur, el Huai He i el Xi Jiang.

A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'Himalaya, la major altitut de la qual és el mont Everest, i pels altiplans que caracterisen la major part del païsage àrit dels deserts del Takla-Makan i el de Gobi. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la primavera. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, e inclús a Corea i a Japó.

A pesar de les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de 1979, el mig ambient en China contínua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic a sovint a costa de l'ambient. Ademés, encara que China ha ratificat el Protocol de Kyoto, com a país en vies de desenroll no té cap llimitació per a les seues emissions de carbó. Atesa la seua ràpida industrialisació, China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribuïxen al calfament global.

Política i govern[editar]

Estructura política[editar]

El president chinenc Hu Jintao i l'expresident estatunidenc George W. Bush

El govern de la República Popular China ha segut descrit per diversos politòlecs com a autoritari en restriccions severes en moltes àrees sobretot en la llibertat d'expressió, la llibertat d'assamblea, els drets reproductius i la llibertat de religió. A pesar de les reformes de finals de la década de 1970 que varen posar fi a les polítiques de "portes tancades", l'ambient polític i social és molt menys restrictiu, pero no pot ser considerat democràtic.

La quarta constitució de la República Popular China, vigent des de 1982, otorga tot el poder llegislatiu al Congrés Nacional Popular, integrat per més de 3.000 membres, elegits indirectament per periodos de cinc anys per les províncies, les regions autònomes i els municipis, i al Comité Permanent El poder eixecutiu és eixercit per un Consell d'Estat, integrat pel primer ministre i els ministres de govern. El Congrés Nacional també designa el president de la República. Tot i aixina, tot el poder polític residix en el Partit Comunista Chinenc (PCCh), garantisat per la pròpia constitució. El PCCh és l'única organisació política permesa, tot i que en l'actualitat n'hi ha d'atres, molt chicotetes, conegudes com a "partits democràtics" a la , que participen en la Conferència Consultiva Política Popular. El Comité Central, del PCCh, elegix un politburó de vint-i-dos membres i designa els candidats a les eleccions locals.

Totes les eleccions chinenques es realisen per sufragi directe, permés a tots els ciutadans majors de 18 anys i que no han segut privats dels seus drets polítics.

Divisió administrativa[editar]

Mapa administratiu de la República Popular China

La República Popular China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou Taiwan), cinc regions autònomes, quatre municipalitats baix administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els tibetans, els uigurs, els mongols, els hui i els zhuang. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pekin, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats baix administració directa del Govern central.

Finalment, les antigues colònies europees de Hong Kong i Macau mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, ademés de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular China considera també a Taiwan com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba baix la soberania del règim de la República China, Estat reconegut de manera oficial per a soles 24 països del món que no reconeixen a la República Popular China.

A continuació hi ha les províncies, regions autònomes, municipalitats i regions administratives especials de la República Popular Chinenca, al costat dels noms chinencs en caràcters simplificats.

Províncies

(*) Reivindicada; independent de facto baix el règim de la República China.

Regions autònomes

  • R. A. del Tíbet (西藏自治区)

Municipalitats

  • Municipalitat de Pekin (北京市)
  • Municipalitat de Chongqing (重庆市)
  • Municipalitat de Shanghai (上海市)
  • Municipalitat de Tianjin (天津市)

Regions Administratives Especials

  • R. A. E. de Hong Kong (香港特别行政区)
  • R. A. E. de Macau (澳门特别行政区)

Referències[editar]


 
Països d'Àsia
Asia (orthographic projection).svg
Afganistan    Aràbia Saudita    Azerbaijan    Barein    Bangla Desh    Butan    Brunei    Camboja    China    Corea del Nort    Corea del Sur    Emirats Àraps Units    Filipines    Índia    Indonèsia    Iran    Irac    Israel    Japó    Jordània    Kazakstan    Kirguistan    Kuwait    Laos    Líban    Malàsia    Maldives    Mongòlia    Myanmar    Nepal    Oman    Pakistan    Catar    Singapur    Síria    Sri Lanka    Tajikistan    Tailàndia    Taiwan    Timor Oriental    Turcmenistan    Turquia    Uzbekistan    Vietnam    Yemen