Cimera de la Casa d'Aragó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de 1984), basat en la tradicional Cimera Real d'Aragó

La Cimera Real d'Aragó o Drac Alat, és un popular afegit sobre la Senyal Real que representa ad una vibra o drac alat i que escomençà a usar Pere el Cerimoniós en el sigle XIV de divisa personal. Esta vibra, provablement relacionada en Sant Jordi, el patró d'Aragó, ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», [1] que aludia a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el XII i el XIV «Casal d'Aragó» i Corona d'Aragó des de l'última década del sigle XIII.[2]

Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el Palau dels Reixos Catòlics de L'Aljafería (1492)

Posteriorment, la vibra passà a ser símbol de la realea de la Corona d'Aragó, i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del rat-penat (mosseguello), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.[3] Esta confusió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del sigle XVI, com el Livro da Nobreza e Perfeição das Armas (Llibre de la Noblea i Perfecció de les Armes) del heraldiste portugués António Godinho.[4]

En terminologia heràldica, es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en Creu d'Iñigo Arista i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la divisa personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del Palau dels Reixos Catòlics de l'Aljafería, manat construir per Ferran II d'Aragó i V de Castella en 1492.

Bibliografia[editar]

  • MENÉNDEZ PIDAL DE NAVASCUÉS, Faustino, «Los reyes de Aragón», Símbolos de España, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2000, págs. 95-138. ISBN 9788425911101
  • MONTANER FRUTOS, Alberto, El señal del rey de Aragón: historia y significado, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico» - C.S.I.C., 1995. ISBN 8478202838.
  • REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, Aragón en sus escudos y banderas, Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26), pág. 134. ISBN 9788496869066.

Referencies[editar]

  1. Guillermo Fatás Cabeza, «El escudo de Aragón», en Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000, [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo «Epílogo: El dragón d'Aragón», pág. 174.
  2. Cfr. «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», en Ernest Belenguer, Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, La Corona de Aragón. El poder y l'imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII), Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3:
    Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.
    Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», op. cit. 2006.
  3. Alberto Montaner Frutos, El señal del rey de Aragón: historia y significado. Zaragoza, Institución "Fernando el Católico", 1995.
  4. Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]