Ciutat de les Arts i de les Ciències

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Valéncia

Escut de Valencia.png
Museu de les Ciències de Valéncia

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la ciutat de Valéncia (Espanya).

El complex, dissenyat per Santiago Calatrava i Félix Candela, va ser inaugurat el 16 d'abril de 1998 en l'obertura de L'Hemisfèric. L'últim gran component de la Ciutat de les Arts i les Ciències, el Palau de les Arts Reina Sofia, va ser presentat en societat el 9 d'octubre de 2005, dia de la Comunitat Valenciana, encara que la seua programació regular com a teatre de l'òpera de Valéncia no va començar fins a l'autumne de l'any 2006.

La Ciutat de les Arts i les Ciències està situada al final del vell llit del riu Túria, llit que es va convertir en jardí en els anys 1980, darrere del desviació del riu per la gran riuada de Valéncia en l'any 1957. Constituïx, hui en dia, el major reclam turístic de la ciutat de Valéncia.

Contingut[editar]

Palau de les Arts Reina Sofia
L'Hemisfèric

Els edificis que ho integren són, per orde d'inauguració:

  • L'Hemisfèric : en forma d'ull. Sala de proyeccions de cine IMAX, planetari i Làser. Dispon d'una superfície aproximada de 13.000 m².
  • El Museu de les Ciències Príncip Felipe : en forma semblant a l'esquelet d'un dinosauri, és un museu interactiu de ciència. Ocupa al voltant de 40.000 m² repartits en tres pisos.
  • l'Umbràcul : passeig ajardinat en espècies vegetals autòctones de la Comunitat Valenciana (estepa, lentisca, romer, lavanda, mare-selva, buguenvília, palmeres,...) cobert per arcs flotants des d'a on es pot vore tot el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Alberga en el seu interior El Passeig de les Escultures, una galeria d'art a l'aire lliure en escultures d'autors contemporàneus. (Miquel Navarro, Francesc Abad, Yoko Ono i atres..)
  • L'Oceanogràfic : és l'aquari oceanogràfic més gran d'Europa en 110.000 metros quadrats i 42 millons de litros d'aigua. La seua coberta en forma de nenúfar és obra de l'arquitecte Félix Candela.
  • Palau de les Arts Reina Sofia : en quatre grans sales: una Sala Principal, Aula Magistral, Amfiteatre i Teatre de Cambra. Sala d'Exposicions. Està dedicat a la música i a les arts escèniques.
  • El Pont de l'Assut de l'Or que comunica la ronda sur en el carrer Menorca, i el piló de 125 del qual metros d'altura és el punt més alt de la ciutat.
  • L'Àgora : Una plaça coberta, actualment en construcció, en la que se celebraran concerts i acontenyiments deportius, com el nou gran premi de la Comunitat Valenciana de Tenis.
  • Les Torres Valéncia, Castelló i Alacant: formen part d'un proyecte que consistix en la construcció de tres rascacels de 308 m, 266 m i 220 m. Actualment el proyecte està parat i hi ha poques possibilitats que es porte avant.

Orígens del proyecte[editar]

En l'any 1989, el llavors president de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma, va assumir l'idea de José María López Piñero, catedràtic d'història de la ciència de l'Universitat de Valéncia, de construir un museu científic en els terrenys del Jardí del Túria que afrontaven en el camí de les Moreres. Lerma va encarregar la creació d'un equip que articulara el proyecte i que va visitar espais de semblants característiques en Múnich, Canadà o Londres per a elaborar un proyecte d'evident temàtica pedagògica: un àtom serviria de guia al visitant per a mostrar-li totes les facetes de la naturalea.

El museu seria el centre a partir del qual giraria un complex, mitat cultural, mitat turístic, que serviria per a "fer de Valéncia un lloc emblemàtic", segons va expressar el propi Lerma en la presentació de les obres, dos anys despuix. La Ciutat de les Ciències, que era el nom que el govern autonòmic donava a la iniciativa, constava d'una torre de comunicacions de 370 metros d'altura -la tercera més alta del món en aquells moments-, un planetari i el museu de caràcter científic. El cost total de les obres s'estimava en uns 25.000 millons de pessetes, uns 150 millons d'euros.

Aquell proyecte va provocar, des del principi, el recel de l'oposició. El PP va vore en la Ciutat de les Ciències, una "obra faraònica" que a soles serviria per a unflar l'ego dels socialistes, impulsors de l'iniciativa. La torre de comunicacions va ser el principal blanc de les crítiques. No obstant això, l'obra va seguir les vies llegals per a la seua construcció.

Construcció[editar]

Inici de les obres[editar]

En maig de 1991, el Consell va aprovar la cessió de terrenys, quatre mesos despuix va presentar el proyecte dissenyat per Santiago Calatrava i, a finals d'aquell any, va donar llum verda a la constitució d'una empresa pública que servira de pont per a les concessionàries de les obres. Les obres es varen iniciar a finals de l'any 1994.

L'intrahistòria d'aquell proyecte és, no obstant això, diferent. L'equip que havia dissenyat el museu no va vore en bons ulls la forma en qué Santiago Calatrava concebia l'edifici i es vatrn produir moltes divergències.

Paralisació i redefinició del proyecte[editar]

En les obres adjudicades i els fonaments de la torre construïts, el PP va accedir a la Generalitat i al poc de temps va detindre el proyecte. José Luis Olivas, conseller d'Economia i Facenda, va ordenar la paralisació de les obres i va anunciar que el govern autonòmic redissenyaria la Ciutat de les Ciències "en una filosofia distinta". Darrere de quatre mesos d'agra polèmica el govern autonòmic va decidir reprendre el proyecte de Santiago Calatrava, encara que no de la torre de comunicacions, a on va situar un gran sortidor d'aigua batejat com "el dollet" per alguns mijos de comunicació.

La redefinició del complex afegia l'art a la ciència per a conformar la Ciutat de les Arts i les Ciències, que mantenia dos dels edificis proyectats pel govern de Lerma (el museu de les ciències i el planetari), substituïa l'icon de la iniciativa socialista -la torre-, per un palau de la òpera i afegia un nou element: un parc oceanogràfic (l'Oceanogràfic)-. Calatrava reba dissenyar el seu treball inicial i, el 20 de juny de 1996, va presentar el seu segon proyecte, en el que ell es faria càrrec del disseny de tres dels edificis: l'Hemisfèric en forma d'ull humà, el Palau de les Arts, i el Museu de les Ciències. L'hispà-mexicà Félix Candela, un dels mestres de l'arquitecte valencià, elaboraria el l'Oceanogràfic. Després de dos anys parades, les obres es varen reprendre en 1997.

Inauguració[editar]

En abril de 1998 va obrir les seues portes al públic l'Hemisfèric. Onze mesos despuix, a les portes d'unes eleccions, el president Eduardo Zaplana va inaugurar el Museu de les Ciències Príncip Felip, encara que les obres no estaven acabades. El museu es va obrir al públic vint mesos despuix. El 12 de decembre de 2002, es va obrir l'Oceanogràfic, el major aquari construït en Europa. I el 8 d'octubre de 2005 l'obra total es va culminar en l'obertura del Palau de les Arts Reina Sofia, que va perdre la seua condició inicial de seu de la Filmoteca valenciana per a convertir-se en el teatre de la òpera de Valéncia.

Acontenyiments[editar]

Principals tipos d'acontenyiments atesos: conferències, congressos, convencions, acontenyiments deportius, incentius, llançaments de producte, recepcions, rodage spot publicitari.

Vista panoràmica de la Ciutat de les Arts i de les Ciències. En primer pla, l'Hemisfèric; al fondo, el Museu de les Ciències Príncip Felipe

Vore també[editar]

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]

Monuments, edificis i museus de la Ciutat de Valéncia · Escutdevalencia.png
Llonja de Valéncia · Estació del Nort · Catedral de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau de la Generalitat · El Micalet · Palau de Justícia · Torres de Quart · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · Plaça de l'Ajuntament · Sant Joan del Mercat · Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Torres dels Serrans · Plaça de la Mare de Déu · Palau de Benicarló · Plaça del Mercat
Contingut de la Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia
L'Hemisfèric · Museu de les Ciències Príncip Felipe · L'Umbràcul · L'Oceanogràfic · Palau de les arts Reina Sofia · El pont de l'Assut de l'Or