Colege Jesús Maria
En el solar que ocupara l'antic Convent del Socors, extramurs de Valéncia, se troba situat el modern i funcional edifici del Colege de Jesús Maria, atés per la congregació de religioses establida en Valéncia en l'any 1873, tenint l'entrada principal al edifici per la Gran Via de Ferran El Catòlic nº 37.
La capella, construïda en l'any 1954, és obra de l'arquitecte català Agustí Borrell i consta de tres naus i àbsit, revolta de canó en llunetes en la nau central, cúpula octogonal damunt de tambor i llanterna; l'exterior és tot de rajola vista i presenta una sort de nartex portificat davant de la porta d'ingrés. L'image de Nostra Senyora del Socors, pintada per Salvador Tuset, presidix l'interior de la capella. Al dors de dita taula i rebent veneració en el recint que forma el transaltar, es contempla idèntica Madonna en el chiquet, còpia antiga i exacta de la que segons pia tradició, entregara la Verge en Itàlia, en l'any 1501 a Fra Juan d'Exarchs, de la noble família valenciana dels Marquesos de Benavites. Tan venerada image fon destruïda el 28 de juny de l'any 1808 a conseqüència de l'assalt i devastació que va patir el Convent del Socors.
Del primitiu Convent del Socors, de religiosos agustins, fundat pel citat Fra Juan d'Exarchs, a on ya havia existit un anterior convent de monges agustines baix el títul de Santa Celestina, a soles subsistix actualment la moderna capella dedicada a Sant Tomàs de Villanueva, construïda als peus del desaparegut temple conventual, sobre el solar de l'antiga, per l'arquitecte Vicent Monmeneu en l'any 1765 Es compon d'una curta nau en revolta, d'un únic altar, sis columnes i entaulament classiciste que emmarquen l'àbsit cobert per revolta de quart d'esfera. En la actualitat carix de tot adorn, no quedant vestigi algú de les pintures de José Vergara que decoraven la cúpula, ni dels bonicos jaspis dels sòcols.
El reliquiari que conservava les despulles de Sant Tomàs de Villanueva, es conserven en la capella dedicada al sant en la Catedral de Valéncia. El Crist de la Bona Mort venerat en una de les capelles de la girola de la pròpia catedral de Valéncia, atribuït a Juan Muñoz i poc fundadament a Alonso Cano, procedix també d'este convent. La torre-campanar, tombada fa uns lustres, era de traça senzilla, al dir de Mora Berenguer, que la reproduí, “terminant en forma poligonal la llanterna del cos superior, dins de la tradició d'estes torres en Valéncia.