Competències municipals en Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Les competències municipals en Espanya es desenrollen en l'àmbit del municipi i l'institució que s'encarrega del seu govern és el ajuntament. Hi ha un grup de competències i servicis que deuen prestar-se per igual per a tots els municipis, no obstant, a major població major número de competències cedides al nivell local.

Competències[editar]

Els municipis tenen competències en les següents matèries:[1]

  1. Seguritat en llocs públics.
  2. Ordenació del tràfic i persones en les vies urbanes.
  3. Tècnic de protecció civil, Cap de servici municipal d'emergències, Protecció civil, prevenció i extinció d'incendis.
  4. Ordenació, gestió, eixecució i disciplina urbanística; promoció i gestió de vivendes; parcs i jardins, pavimentació de vies públiques urbanes i conservació de camins i vies rurals.
  5. Patrimoni històric-artístic.
  6. Protecció del mig ambient.
  7. Abasts, matadors, fires, mercats i defensa d'usuaris i consumidors.
  8. Protecció de la salubritat pública.
  9. Participació en la gestió de l'atenció primària de la salut.
  10. Cementeris i servicis funeraris.
  11. Prestació dels servicis socials i de promoció i reinserció social.
  12. Suministrament d'aigua i lluminària pública; servicis de neteja viària, de arreplegada i tractament de residus, aigüeral i tractament d'aigües residuals.
  13. Transport públic de viagers.
  14. Activitats o instalacions culturalés i deportives; ocupació del temps lliure; turisme.
  15. Participar en la programació de la ensenyança i cooperar en l'Administració educativa en la creació, construcció i sosteniment dels centres docents públics, intervindre en els seus òrguens de gestió i participar en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria.

Ademés de les competències pròpies, els municipis poden realisar activitats complementàries en matèria d'educació, cultura, promoció de la dòna, vivenda, sanitat i protecció del mig ambient.

Potestats[editar]

Els municipis, per a poder eixercir les seues competències, té la potestat de reglamentació i d'autoorganisació; tributària i financera; de programació o planificació; expropiatori i d'investigació, deslinde i recuperació d'ofici dels seus bens; presunció de llegitimitat i l'eixecutivitat dels seus actes; d'eixecució forçosa i sancionadora; de revisió d'ofici dels seus actes i acorts; i finalment té les #prelació i preferències i demés prerrogatives reconegudes a la Facenda Pública per als crèdits de la mateixa, sense perjuí de les que corresponguen a les Facendes de l'Estat i de les comunitats autònomes aixina com la inembargabilitat dels seus bens i drets en els térmens prevists en les lleis.[2]

Servicis per població[editar]

Els municipis en funció de la seua població tenen que prestar una série de servicis. Estos servicis es poden prestar per mijos propis o en associació en atres municipis.<*ref *name="llei7-85"/>

Tots els municipis[editar]

  • Lluminària pública
  • Cementeri
  • Arreplegada de residus
  • Neteja viària
  • Abastiment domiciliari d'aigua potable
  • Aigüeral
  • Accés als núcleus de població
  • Pavimentació de les vies públiques

Municipis en més de 5.000 habitants[editar]

Municipis en més de 20.000 habitants[editar]

  • Tècnic de Protecció Civil i Coordinació d'Emergències o Cap de servici municipal d'Emergències
  • Protecció civil (AGRUPACIÓ DE VOLUNTARIS)
  • Evaluació i informació de situacions de necessitat social i l'atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social
  • Prevenció i extinció d'incendis
  • Instalacions deportives d'us públic

Municipis en més de 50.000 habitants[editar]

  • Transport colectiu urbà de viagers
  • Protecció del mig ambient

Municipis en menys de 20.000 habitants[editar]

Serà la Diputació provincial o entitat equivalent la que coordinarà la prestació dels següents servicis:

  • Recollida i tractament de residus
  • Abastiment d'aigua potable a domicili i evacuació i tractament d'aigües residuals
  • Neteja viària
  • Accés als núcleus de població
  • Pavimentació de vies urbanes
  • Lluminària pública

Competències per matèries[editar]

Regulació del tràfic urbà[editar]

El Text articulat de la Llei sobre Tràfic, Circulació i Seguritat Vial aprovat per RDL 339/1990 atribuïx als Municipis, les següents competències:[3]

  1. L'ordenació i el control del tràfic en les vies urbanes de la seua titularitat, aixina com la seua vigilància per mig d'agents propis, la denúncia de les infraccions que es cometen en dites vies i la sanció de les mateixes quan no estiga expressament atribuïda a una atra Administració.
  2. La regulació per mig d'Ordenança Municipal de Circulació, dels usos de les vies urbanes, fent compatible l'equitativa distribució dels aparcaments entre tots els usuaris en la necessària fluïdea del tràfic rodat i en l'us peatonal dels carrers, aixina com l'establiment de mesures d'estacionament llimitat, en la finalitat de garantisar la rotació dels aparcaments, prestant especial atenció a les necessitats de les persones en discapacitat que tenen reduïda la seua movilitat i que utilisen vehículs, tot això en la finalitat de favorir la seua integració social.
  3. L'immovilisació dels vehículs en vies urbanes quan no es troben proveïts de títul que habilite l'estacionament en zones llimitades en temps o excedixquen de l'autorisació concedida fins que es conseguixca l'identificació del seu conductor.

Sanitat[editar]

L'artícul 42 de la Llei General de Sanitat dispon que, els Ajuntaments, sense perjuí de les competències de les demés Administracions Públiques, tindran les següents responsabilitats mínimes en assunts relacionats en la Sanitat:[4]

  1. Control sanitari del mig ambient: Contaminació atmosfèrica, abastiment d'aigües, sanejament de aigües residuals, residus urbans i industrials.
  2. Control sanitari d'indústries, activitats i servicis, transports, sorolls i vibracions.
  3. Control sanitari d'edificis i llocs de vivenda i convivència humana, especialment dels centres d'alimentació, peluqueries, saunes i centres d'higiene personal, hotels i centres residencials, escoles, campaments turístics i àrees d'activitat físic deportives i de recreació.
  4. Control sanitari de la distribució i suministrament d'aliments peridors, begudes i demés productes, directa o indirectament relacionats en l'us o consum humans, aixina com els mijos del seu transport.
  5. Control sanitari dels cementeris i policia sanitària mortuòria.

Referències[editar]