Comunitat foral

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Actualment, Navarra és l'única comunitat de Espanya en foralitat. Ya que la C.A.V no té foralitat com a comunitat en el seu conjunt.

Comunitat foral és la denominació que rep l'organisació com comunitat autònoma de la regió de Navarra des de 1982, i que reflectix la singularitat del seu règim d'autogovern basat en els drets històrics reconeguts per la disposició adicional primera de la Constitució espanyola de 1978. Esta disposició diu lo següent:

La Constitució ampara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L'actualisació general de dit règim foral es portarà a terme, en el seu cas, en el marc de la Constitució i dels Estatuts d'Autonomia.

Actualment, els únics territoris de Espanya en règim foral en vigor són les diputacions forals de cadascun dels tres territoris històrics del País Vasc i la Comunitat Foral de Navarra (uniprovincial).

Diferència entre la foralitat en Navarra i en el País Vasc[editar]

La denominació de Comunitat foral s'aplica únicament a Navarra. Si be el País Vasc també posseïx un sistema foral propi, este és aplicat a cadascuna de les tres províncies vasques per separat (Àlava, Viscaya i Guipúscoa), pero no a la Comunitat Autònoma Vasca en el seu conjunt. Per este motiu, encara que els governs de les distintes províncies tenen el nom de Diputacions forals (Diputació Foral d'Àlava, Diputació Foral de Viscaya i Diputació Foral de Guipúscoa), el País Vasc no es denomina "Comunitat Foral" sino "Comunitat Autònoma". En el cas de Navarra, la Diputació Foral de Navarra es va transformar en 1984 en el Govern de Navarra, permetent aixina la denominació de Comunitat Foral a Navarra.

La foralitat navarresa i vasca en l'Espanya de les autonomies[editar]

Despuix de la restauració democràtica, la Constitució Espanyola va dotar d'autonomia a les comunitats que formaven l'unitat constitucional. Aixina es va fer en les províncies vasques de Viscaya i Guipúscoa, que varen perdre els seus furs despuix de la Guerra Civil Espanyola, per ser considerades províncies traïdores al règim. En el cas de Àlava, esta província va mantindre els seus furs durant el franquisme, per lo que l'estatus de foralitat simplement va ser reafirmat.

En canvi, en el cas de Navarra no va ser necessari dotar-li d'eixa autonomia perque ya la tenia en virtut de la citada llegislació de 1841, quan va deixar de ser un regne [1] per a convertir-se en una Diputació Foral dins del Regne d'Espanya. Com ha senyalat el propi Tribunal Constitucional, es va constituir en una comunitat foral en règim, autonomia i institucions pròpies, d'acort en les traces pròpies del règim foral navarrés. Este accés a l'autonomia al marge de les determinacions del Títul VIII de la Constitució, s'amparava plenament en la Disposició Adicional primera. Açò ho confirmaria el propi artícul 2.1.

Els Drets originaris i històrics de la Comunitat Foral de Navarra seran respectats i amparats pels poders públics en arregle a la llei de 25 d'octubre de 1839, a la llei paccionada de 16 d'agost de 1841 i disposicions complementàries, a la present llei orgànica i a la Constitució, de conformitat en lo previst en el paràgraf primer de la seua disposició adicional primera

Les sentències del Tribunal Constitucional 16/1984, de 6 de febrer i 104/1990, de 20 de setembre, fan referència a la via peculiar d'accés al règim autonòmic navarrés, precisament amparant-se en la disposició que s'està analisant." [1]

Efectes de la foralitat[editar]

La denominació com a foral revist característiques especials més allà de les purament nominatives, sent el dret més destacable el que permet a Navarra i a Àlava, Viscaya i Guipúscoa la gestió dels seus propis imposts, per mig del sistema del Conveni i el Concert Econòmic. En este sistema, tant Navarra com el País Vasc no estan incloses en el sistema de finançació autonòmica espanyol.

En el cas de Navarra, la denominació de foral fa que dita comunitat siga l'única d'Espanya que carix de Estatut d'Autonomia, ya que la institucionalisació de la Comunitat Foral de Navarra es va realisar per mig de la Llei Orgànica de Reintegrament i Amejorament del Règim Foral de Navarra de 1982, que implicava un regrés a l'estatus de 1841 i la pervivencia dels seus seculars Furs.

Vore també[editar]

Plantilla:*Listaref

  • Texto de la Ley Paccionada
  • Obtingut de «http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Comunitat_foral&oldid=106493»