Consell d'Estat d'Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

El Consell d'Estat és el suprem orgue consultiu del Govern d'Espanya. Està contemplat en l'artícul 107 de la Constitució espanyola. Té els seus orígens en l'Edat Moderna.

Història[editar]

Present ya en el regnat dels Reis Catòlics baix els noms de Consell Suprem de la Corona d'Aragó i Consell Suprem de la Corona de Castella, fon un instrument del rei de les Espanyes en la finalitat de debatre sobre la política exterior de la monarquia.

El rei Carles I d'Espanya, Emperador del Sacre Imperi com Carles V, va decidir crear un consell propi per als assunts externs de la monarquia per la gran actuació exterior que va marcar el seu regnat. Començà a funcionar en l'any 1526, quan Solimán el Magnífic amenaçava Àustria. Fon l'únic Consell que no tenia president, puix era el propi Rei qui assumia eixa funció.

Els seus consellers no eren especialistes en lleis sino experts en relacions internacionals, com el Duc d'Alba o Nicolás Perrenot. Els consellers eren, per tant, membres de l'alta noblea i de l'alt clero. En temps de Felip II en ocasions el monarca no presidia els consells i, en el seu lloc, enviava al seu secretari Antonio Pérez.

La seua missió era assessorar al rei sobre la política exterior i tenia el control de les embaixades de Viena (dinastia familiar dels Aústries), Roma, Venècia, Gènova, i de les principals potències d'Europa: França, Anglaterra i Portugal.

A diferència del Consell de Castella, en el que el rei escoltava als consellers i eixecutava les conclusions que li presentaven, en el Consell d'Estat era el propi rei el que exponia els punts a debatre, escoltava als seus consellers i, posteriorment, el mateix monarca prenia les decisions que havien de prendre's.

La Constitució de Càdis de 1812 va crear el Consell d'Estat que definix com a "únic Consell del rei" i al que va configurar com un genuí orgue de control del poder del monarca, en precisar sometre's al seu coneiximent alguns actes alguns tan rellevants com la sanció de les lleis, la declaració de guerra o la celebració de tractats que en cap cas el sobirà podria acometre sense haver "sentit" prèviament al Consell. Este Consell a penes va sobreviure per la restauració de l'absolutisme. En l'any 1834 es va crear el Consell Real d'Espanya i Índies com a orgue consultiu pero es va suprimir en 1836. No fon fins a l'any 1845 que es va crear el Consell Real, del qual la Presidència l'ocupava el President del Consell de Ministres i que va desaparéixer en 1858 quan es va crear l'actual Consell d'Estat, el primer president del qual fon Francisco Martínez de la Rosa. Este Consell fon regulat per numeroses normes, destacant les de 1858, 1860, 1904 i 1980. Fon abolit per la Segona República pero posteriorment restaurat per Franco.

Enllaços externs[editar]