Corea del Nort

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
República Democràtica Popular de Corea
Senyera Escut
Situacio Corea del Nort.png

Capital: Pyongyang
Ciutat més poblada: Pyongyang
Forma de Govern: República Socialista
President: Kim Jong-il
Llengües: Coreà
Ubicació: 42°30′ N 1°31′ E
Altitut:
Superfície: 120.540 km²
Població: 3.702.757 hab.
Densitat: 182 hab/km²
Gentilici: Coreà/ana
Moneda: Wŏn norcoreà
Prefix Telefònic: {{{Prefix Telefònic}}}
Us Horari: UTC + 9
Domini de Internet: .kp
Membre de: ONU,


La República Popular Democràtica de Corea (en coreà 조선 민주주의 인민 공화국, Chosŏn Minjujuŭi Inmin Konghwaguk), dita informalment Corea del Nort per a distinguir-la de Corea del Sur, és un país d'Àsia oriental. Ocupa la porció septentrional de la Península de Corea, situada a l'est de la República Popular China, entre els mars de Japó i Groc.

Història[editar]

Artícul principal → Història de Corea del Nort.


Govern i política[editar]

El primer ministre rus Vladimir Putin en Kim Jong-II.

Corea del Nort s'autodescriu com a república socialista autodependent. De totes formes, se rendix un pronunciat cult a la personalitat al voltant de Kim II Sung (el fundador de Corea del Nort i el primer i únic president del país) i son fill i hereu Kim Jong II. Despuix de la mort de Kim II Sung en l'any 1994, este no fon reemplaçat sino que se li nomenà "President Etern" i se'l soterrà en el jagant Palau Memorial de Kumsusan, en el centre de Pyongyang.

Kim Jong-il és comandant suprem del eixèrcit, president de la Comissió de Defensa Nacional i cap del comité militar del Partit dels treballadors de Corea, pero fins a juliol de 1995 no havia assumit formalment el liderage de l'Estat i del partit, que quedaren vacants en la mort de Kim II Sung. L'orgue màxim de l'Estat és la Assamblea Popular, en 541 membres.

Una de les columnes vertebrals del país són les seues Forces Armades, compostes per 1.127.700 efectius, segons informació de l'any 1993, i atres forces revolucionàries, entre les que es destaquen la Guàrdia Roja de Llauradors, en 3.800.000 efectius, i les Tropes de Seguritat que depenen del Ministeri de Seguritat Pública i conten en 115.000 efectius.

En octubre de 2006 Corea del Nort va fer explosionar la seua primera bomba nuclear, a pesar de les notables amenaces que en eixe sentit havia rebut per part dels Estats Units i atres països. En aquell moment se prepararen fortes sancions contra el país.

El 18 de decembre de 2006 se reanudaren les conversacions multilaterals en Pekin, China. Una nova ronda de conversacions se realisà el 8 de febrer de 2007 en la capital china, en la que Corea del Nort va exigir compensacions generètiques. En el sext dia de tratatives a sis bandes, les delegacions de Corea del Nort, Corea del Sur, Estats Units, Rússia, Japó i China formaren un acort en Pekin en els primers passos per a la desnuclearisació de Corea del Nort. A canvi, la República Popular Democràtica de Corea rebria ajuda energètica equivalent a un milló de tonelades de petròleu i compesacions econòmiques.

El 4 d'octubre de 2007, despuix d'un encontre dels Caps d'Estat de Corea del Nort i Corea del Sur, se firmà la Declaració de la Pau i Prosperitat per la que abdós parts remontaven els acorts de juny de l'any 2000, manifestaven el seu desig de superar l'armistici de la Guerra de Corea per a firmar la pau definitiva i Corea del Nort se mostrava disposta a abandonar el seu programa nuclear.

Geografia[editar]

Corea del Nort es troba en la mitat nort, a partir del paralel 38, de la península de Corea. Està bordejada per dos mars, a l'occident pel Mar Groc i la baïa de Corea i a l'orient pel Mar de l'Est. El seu terreny presenta numeroses serres i montanyes, separades per fondes i estretes valls. En la costa oest predominen les planures. El punt més alt del país és el pic del mont Paekdu conegut en Corea del Nort com a "Paektu-san", a 2774 msnm. Entre els rius més importants se troben el Tumen i el Yalu, els quals formen la frontera nort en China.

El clima local és temperat, sent l'época en més precipitacions l'estiu, durant una estació de pluges denominada jangma. Els hiverns poden ser molt forts.

La ciutat més gran de Corea del Nort és la seua capital Pyongyang. Atres ciutats a destacar son: Kaesŏng, en el sur; Sinuiju, en el nordest Wŏnsan i Hamhung en l'est i Ch'ŏngjin en el nordest.

El territori és montanyós, en corilleres cobertes per boscs a l'est, sobre el llitoral de la Mar del Japó.

Economia[editar]

Foto nocturna satelital de la Península de Corea.

Des de la caiguda del Teló d'Acer el país travessa per una crònica situació econòmica. Encara que no és possible conéixer detalls, puix les organisacions internacionals que monitoregen les activitats comercials i financeres mundials no conten en informació sobre el país, o presenten jagants llacunes en els seus informes (Corea del Nort no és membre del Fondo Monetari Internacional i el Banc Mundial no conta en informació econòmica sobre el país). Encara que, segons el World Factbook de la CIA, la molt precària situació alimentària dels anys noranta no ha cesat. Un molt gran percentage dels recursos se seguix destinant al sector militar.

Una part dels nortcoreans viu en situacions d'extrema pobrea. Un bon percentage de persones sobreviu gracies a l'ajuda humanitària, la qual se distribuïx en moltes dificultats degut a les reticències del govern nortcoreà. Els principals donants són Corea del Sur i China.

Apenes el 18% de la superfície nortcoreana és cultivable. El seu principal producte agrícola és l'arròs. El 90% de la terra es treballa en forma cooperativa. Conta en diversos recursos minerals com carbó, ferro, zinc, coure, plom i manganés.

Demografia[editar]

Segons informació del govern, en l'any 2007, Corea del Nort tenia una població de 23.300.000 habitants. L'idioma oficial és el coreà. L'esperança de vida és de 72 anys. El 99% de la població està alfabetisada. El promig de fills per dòna és de 2,05.

Els coreans del Nort i del Sur, que provablement són una branca del tronc tungús, que va patir en el pas dels sigles influències de els seus conquistadors chinencs i mongols. En comparació en la generalitat dels països asiàtics, crida l'atenció l'homogeneïtat ètnica i cultural: no existixen minories diferenciades.

Cultura[editar]

En Corea del Nort la cultura tradicional està especialment protegida. El nivell d'alfabetisació es casi total. La lliberat religiosa és un dret constitucional en Corea del Nort. Les religions més comunes són el budisme, el confucionisme, el chondoki, i en les regions interiors, cults chamànics tradiconals. És una cultura molt variada en quant a les seues cultures descendents de la China.

Turisme[editar]

En la República Popular Democràtica de Corea, els productes com plantes, animals, drogues, explosius, armes, qualsevol tipo de pornografia, propaganda de masses, ràdio, sistema de posiciomanet global (GPS) i teléfons mòbils no estan permesos.

Se permetixen càmares de fotos (analògiques o digitals), càmares de vídeo, ordenadors portàtils (que no inclouen dispositius de comunicació per ràdio o inalàmbrics), ordenadors de mà i reproductors de discs compactes o de format MP3.

Viajar des de l'estranger pot resultar complicat; existixen pocs països en representació diplomàtica nortcoreana i a soles algunes agències autorisades poden organisar viages.


 
Països d'Àsia
Asia (orthographic projection).svg
Afganistan    Aràbia Saudita    Azerbaijan    Barein    Bangla Desh    Butan    Brunei    Camboja    China    Corea del Nort    Corea del Sur    Emirats Àraps Units    Filipines    Índia    Indonèsia    Iran    Irac    Israel    Japó    Jordània    Kazakstan    Kirguistan    Kuwait    Laos    Líban    Malàsia    Maldives    Mongòlia    Myanmar    Nepal    Oman    Pakistan    Catar    Singapur    Síria    Sri Lanka    Tajikistan    Tailàndia    Taiwan    Timor Oriental    Turcmenistan    Turquia    Uzbekistan    Vietnam    Yemen