Crescencio López del Pozo, "Chencho"
| Crescencio López del Pozo, "Chencho" | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Militar i periodiste | ||
| Naiximent: | 31 de maig de 1918 | ||
| Lloc de naiximent: | Logroño, La Rioja, Espanya | ||
| Defunció: | 12 de maig de 2003 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Crescencio López del Pozo (Arnedillo, Logroño, La Rioja, 31 de maig de 1918 - † Castelló, 12 de maig de 2003), més conegut com a "Chencho", fon un militar de professió i periodiste deportiu.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill d'Isabel del Pozo i del constructor Julio López, matrimoni que tingué tres fills, Crescencio, Mari i Francisco, en els que es va traslladar molt pronte a la capital de la seua província per a que els tres estudiaren en les acreditades Escoles Pies.
Chencho arribà a Castelló en l'any 1939 adelantant-se a la seua família, en la torrentada de jóvens de la guerra civil, formant part del IX Batalló d'Infanteria de Nàpols, precursor de la reorganisació del quarter Tetuán XIV. Ocupà la Secretaria del Govern Militar en vàries époques i estigué també en la Caixa de Reclutament. Va creuar per tots els nivells militars, cabo, sargent, brigada, subtinent, tinent, alfereç i capità, grau en el que va passar a la reserva als 54 anys. En fallir tenia la graduació de Comandant Honorífic.
Des de les seues activitats professionals va saber ser un militar en servici permanent, no solament a la pàtria, sino també a la vida social, deportiva, festiva i cultural de Castelló.
Se casà en Dorita Barquero Segura, tenint el matrimoni tres fills: Maribel, Dorita i el periodiste de TVE, Luis Miguel. La seua dòna va fallir en l'any 1986.
Periodisme[editar | editar còdic]
La seua vida en el periodisme radiofònic, genials entrevistes, memorables retransmissions, crítiques i comentaris sobre cine, teatre, exposicions i editorials patriòtiques plenes de fòc; el seu gran interés per les festes de la Magdalena, des d'aquells primers Cartells radiofònics, passant per la revista Gayata, en texts inicials d'Eduardo Codina i Manolo Sanz, despuix de Salvador Bellés i més tart de Quiquet de Castàlia i Paco Pascual.
Chencho s'havia incorporat a la vida ciutadana nouvingut a Castelló des dels micròfons de l'emissora EAJ-14, Ràdio Castelló, que havia segut inaugurada en setembre de 1933 en llicència per al seu funcionament des d'una casa veïnal de la Plaça Major. I despuix en l'any 1935, en els estudis en un pis de l'edifici del Teatre Principal.
Chencho fon la veu de Castelló en Espanya a través de varis programes en la Cadena SER, els dels seus amics Boby Deglané i José Luis Pécker, pero especialment el "Carrusel deportivo" que dirigia Vicent Marco. Les seues Ráfagas deportivas, que s'ilustraven en aquell chiulet d'àrbit que li va regalar Carlos Murria, foren el trampolí per a la seua revista semanal radiofònica Estadio.
La veu de Castàlia es com se'l va conéixer en els anys en que l'equip orellut ocupava un lloc en la Divisió d'Honor, Chencho fon capaç de pregonar tots els éxits albinegres, aixina com, de les festes i costums del seu poble d'adopció
En l'any 1991, Chencho sofrí un infart de cor coincidint en el descens del CD Castelló de la Primera Divisió. Va fallir en l'any 2003 als 85 anys d'edat.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
Se li concedí la Medalla al Mèrit Deportiu i un polideportiu municipal en la ciutat de Castelló porta el seu nom.
Referències[editar | editar còdic]
- Espíritu y voz del albinegrismo de Crescencio López, ‘Chencho’ - Salvador Bellés - Mediterráneo
- Crescencio López del Pozo. Espíritu y voz del eterno albinegrismo - Salvador Bellés - UJI