Cristóbal Pascual i Genís

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Retrat de Pascual i Genís, c. 1869

Cristóbal Pascual i Genís (Valéncia, 1823-1881) va ser un advocat, polític i periodiste valencià, diputat a Corts durant el Sexeni Democràtic.

Biografia[editar]

Naixcut en Valéncia el 27 de febrer de 1823, va eixercir els càrrecs de diputat a Corts.

Va obtindre escany en les eleccions de giner de 1869 i agost de 1872, pels districtes valencians de Xàtiva[1] i Albaida, respectivament i senador, fiscal del Tribunal Suprem i president de l'Ateneu Científic, Lliterari i Artístic de Valéncia. (Roig Condomina 1995, p. 114 i Ossorio y Bernard 1903, p. 332).

Va formar part del Partit Progressiste[2]Martínez Roda 1998, p. 160 i, més avant, ya durant el Sexeni, del Partit Radical Progressiste.[3].

Va colaborar en periòdics valencians com "La Esmeralda (1844),[4][5] El Valenciano, El Radical, El Eco Literario (1848), El Fénix, El Libre Comercio (1849), Ossorio y Bernard 1903, p. 332 i Tarrazona Bueno 2002, p. 33 o La Nación, aixina com del Porvenir de Sevilla (1850) i El Justicia (1855).

Va fallir el 17 de decembre de 1881.

Notes[editar]

  1. . Buscador històric de diputats 1810-1977. Congrés dels Diputats.
  2. Tarrazona Bueno 2002, p. 33
  3. Martí Fernández 2003, p. 141
  4. Ossorio y Bernard 1903, p. 332
  5. Tarrazona Bueno 2002, p. 33

Referències[editar]


Bibliografia[editar]

  • Ossorio y Bernard, Manuel (1903), "Pascual y Genis (Cristóbal)" in Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, Imprenta y litografía de J. Palacios

Enllaços externs[editar]

Commons

Plantilla:ECPE1903