Cromosoma X

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

El cromosoma X és un dels dos cromosomes que determinen el sexe en moltes especies animals, incloent mamifers (l'atre és el cromosoma Y) i se troba tant en hòmens com en dones.

És una part del sexe XY determinació del sistema i X0 sistema sexe-determinació. El cromosoma X fon nomenat per les seues propietats uniques dels primers investigadors, que se traduí en el nomenament de la seua contrapart cromosoma Y, per a la següent lletra en l'alfabet, despuix que eixe es va descobrir més tart.

El cromosoma X en els sers humans s'esten per més de 153 millons de pars de bases (el material de construcció de l'ADN). Representa entorn de l'any 2000 de 20.000 - 25.000 gens. Normals les femelles humanes tenen dos cromosomes X (XX).

Cada persona te un par de cromosomes sexuals en cada cèlula. Les dones tenen dos cromosomes X, mentres que els hòmens tenen un X i un cromosoma Y. Tant hòmens com dones mantenen un de les cromosomes X de la seua mare, i les dones conserven el seu segon cromosoma X de son pare. Donat que el pare mante el seu cromosoma X de la seua mare, una femella humana te un cromosoma X de la seua yaya paterna, i un cromosoma X de la seua mare.

L'identificació de gens en cada cromosoma és una area activa d'investigacio genetica. Degut a que els investigadors utilisen diferents metodos per a predir el numero de gens en cada cromosoma, el numero estimat de gens varia. El cromosoma X conte prop de 2000 en comparança en els gens del cromosoma Y conte 78 gens, dels 20.000 a 25.000 gens totals en el genoma humà. Els trastorns genetics que se deuen a mutacions en els gens en el cromosoma X se descriuen com lligada al cromosoma X.

El cromosoma X porta un par de mils de gens, pero pocs, en el seu cas, de les quals te res que vore directament en la determinació del sexe. Al començament del desenroll embrionari en les femelles, un dels dos cromosomes X es inactivat a l'encert i de forma permanent en casi totes les celules somatiques (celules que no siguen d'ou i les cèlules d'esperma). Este fenomen se crida X-inactivació o lyonisació, i crega un cos de Barr. Inactivació del cromosoma X s'assegura de que les dones, com hòmens, tenen una còpia funcional del cromosoma X en cada cèlula del cos. Es supossava anteriorment que solés una còpia s'utilisa activament. No obstant, investigacions recents sugerixen que el corpuscul de Barr pot ser biologicament més actiu de lo que es suposava anteriorment.