Dacsa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Dacsa

La dacsa (antigament escrit dacça)[1] o paniç (Zea mays) botànicament pertany a les herbàcees jagants, de la família de les gramínees. A diferència d’unes atres plantes tropicals, esta creix i prospera en qualsevol altitut; en Perú, per eixemple, se la veu en terres situades a nivell de la mar lo mateix que a 4.700 m. És, per tant, l'única planta tropical cultivada freqüentment fòra dels tròpics en èxit.

Abans del descobriment d'Amèrica, el cereal fon importat als països mediterràneus. Cristòfol Colon el portà a Espanya en l'any 1498 i la seua sembra es feu en els camps de Castella.

Les espigues que es formen en la planta, una volta estan desenrollades i madures constituïxen les conegudes panolles, tan apreciades quan estan tendres per a menjar-se-les torradetes al foc, afegint-los un pessic de sal. Dita panolla oferix uns grans, apretats i adherits a l’espigó (el suro o eix del mig), de brillant color groc, blanc o rogenc, segons la varietat, que es troben protegits per unes fulles, correjoses quan se sequen, que els envolten, des del pedúncul fins a la mateixa punta, a l’hora que oculten la bellea multicolor de les moltíssimes llavors que tanquen en tota la seua llargària i que, en perfectes files, corren a lo llarc del suro.

Valor alimentici[editar]

El valor alimentari de la dacsa el proporcionen les substàncies proteiques, lípits i glúcits, que contenen en cantitats importants. Moltes poblacions de països pobres s’han alimentat i encara hui s’alimenten d’este cereal, tenint-lo com a producte principal i bàsic de la seua dieta, lo que produïx negativament, per falta de vitamines, la temuda malaltia de la pelagra o maidisme.

Consum i productors[editar]

En el món desenrollat, per contra, el seu consum és molt important i variat, tant culinàriament, en rebosteria o conserves, etc., com en pensos i preparats per a la ganaderia. És enorme la seua producció arreu del món, sent els EUA el país més important en quasi un 50% de la totalitat, seguit del Brasil, Rússia,China, Argentina, Mèxic, etc.

En Espanya destaquen, entre unes atres zones productives, Galícia, Andalusia i Aragó. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en Valéncia es menjà a montó de pa i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en roses de dacsa (també conegudes popularment com a bufes, cotufes, mongetes o palometes) i que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de cine.

Enllaços externs[editar]

Commons

  • «dacça». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Valéncia: Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
  • Obtingut de «http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Dacsa&oldid=148453»