Democràcia

De L'Enciclopèdia, informació lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Democràcia és una forma d'organisació de grups de persones, la característica predominant de la qual és que la titularitat del poder residix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions responga a la voluntat colectiva dels membres del grup.

En sentit estricte la democràcia és una forma de govern, d'organisació del Estat, en la qual les decisions colectives són adoptades pel poble per mig de mecanismes de participació directa o indirecta que li conferixen llegitimitat als representants. En sentit ampli, democràcia és una forma de convivència social en qué tots els seus habitants són lliures i iguals davant de la llei i les relacions socials s'establixen d'acort en mecanismes contractuals.

La democràcia es definix també a partir de la clàssica classificació de les formes de govern realisada per Plató primer i Aristòtil despuix, en tres tipos bàsics: monarquia (govern d'un), aristocràcia (govern de pocs), democràcia (govern de la multitut per a Plató i " dels més", per a Aristòtil).

Hi ha democràcia directa quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Hi ha democràcia indirecta o representativa quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. Finalment, hi ha democràcia participativa quan s'aplica un model polític que facilita als ciutadans la seua capacitat d'associar-se i organisar-se de tal manera que puguen eixercir una influència directa en les decisions públiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes plebiscitaris. Estes tres formes no són excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris.