Diftonc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Un diftonc és una cadena sonora que consistix en l'articulació de dos vocals, una a continuació de l'atra, sense interrupció i produint-se una transició suau en les freqüencies sonores que caracterisen els timbres de cada una de les dos vocals. Fonològicament dos vocals articulades d'eixa manera formen part de la mateixa sílaba.

En un diftonc els formants acústics tenen una transició suau des d'un punt de l'àrea vocàlica a un atre, lo que els dona la seua naturalea de diftoncs. Açò correspon a una articulació en que la llengua es mou entre distints punts durant l'emissió del diftonc. Els dos punts extrems de l'articulació són percebuts com les dos vocals que formen el diftonc. En l'espectrograma d'un hiat no s'observa la zona de transició, raó per la que fonèticament són diferents.

Si be la major part de les llengües del món tenen en el seu repertori diftoncs fonètics, existixen algunes llengües que carixen per complet de diftoncs. La calitat de les vocals que poden formar diftonc varia d'una llengua a una atra.

Un hiat és en certa manera lo opost a un diftonc, puix és un contacte de dos vocoides (sòns de tipo vocàlic) que no formen sílaba; és dir, és la pronunciació separada de dos vocals, en que cada vocal pertany a una sílaba distinta.

Diftoncs en valencià[editar]

En valencià hi ha diferents tipos de diftoncs:

Diftoncs creixents[editar]

Els diftoncs creixents estan formats per la semiconsonant u + vocal en els següents casos:

  • q, g + ua: quart, guala
  • q, g + üe (e oberta): delinqüència, güelfa
  • q, g + üe (e tancada): qüestió, aigües
  • q, g + uo (o oberta): quota, llenguota
  • q, g + uo (o tancada): quotidianitat
  • q, g + üi: obliqüitat, pingüí
  • u intervocàlica: meua, encauar, teues, clauer, veuen.
  • hu + vocal a principi de paraula: huit.
  • w + vocal: web, sàndwich


Diftoncs decreixents[editar]

Els diftoncs decreixents estan formats per una vocal + semiconsonant, segons les següents combinacions:

a) Les vocals a, e (oberta o tancada), o (oberta o tancada), seguides de les vocals i, u:

  • ai: marraixa, aixina, Moraira, aire
  • au: pau, autiste, paraula, cau
  • ei (oberta): ¡ei!
  • ei (tancada): eixe, feix, peix
  • eu (oberta): peu, dèu
  • eu (tancada): lleu, neu, meu, deute
  • oi (oberta): oix, boira
  • oi (tancada): coixo, moixa
  • ou (oberta): còure, ou, prou
  • ou (tancada): couria, moure

b) Vocal tancada més vocal tancada (iu, ui)

  • [íu]: diu, lliure, niu
  • [úi]: cuixa, arruixa

El diftong ui[editar]

El diftong ui és, segons la pronunciació tradicional, sempre decreixent (úi), excepte en estes combinacions:

  • q, g + üi: obliqüitat, pingüí
  • u intervocàlica: ahuí (forma dialectal de hui).
  • hu + i a principi de paraula: huit.
  • w + i: sàndwich

En molts dialectes valencians, pero, el diftonc ui se pronuncia sempre creixent (com en hui), per tant paraules com "cuina", pronunciat "cúina", se pronuncien, en estos dialectes, com "qüína". Açò respon a una pronunciació més moderna d'este diftonc, pero actualment abdós pronunciacions, tant la tradicional com la moderna, són correctes.

Falsos diftoncs[editar]

En valencià, l’única vocal que funciona com a semiconsonant és la u; considerar la i com a semiconsonant és acceptar un castellanisme fonètic, puix en castellà la i sí que funciona com a semiconsonant i forma diftonc seguida de vocal, pero no ha segut aixina en la nostra llengua. Posem uns eixemples de correcta separació silàbica, segons la fonètica valenciana normativa:

  • in-de-pen-dèn-ci-a i no “in-de-pen-dèn-cia”
  • Va-lén-ci-a i no “Va-lén-cia”
  • i-ni-ci-a-ci-ó i no “i-ni-cia-ció”
  • ci-èn-ci-a i no “cièn-cia”

En el cas del diftonc iu, este sí que fa diftnc perque es pronuncia [íu], per tant la i no està actuant com a semiconsonant.

El cas de la u és paregut, la u no fa diftonc en la vocal de despuix (excepte en els casos mostrats en l'apartat de diftoncs creixents), per tant s'ha de pronunciar separada:

  • a-nu-al i no "a-nual"
  • pu-e-ril i no "pue-ril"
  • no-ru-e-ga i no "no-rue-ga"
  • e-va-cu-ar i no "e-va-cuar"

És molt important tindre açò en conte a l'hora de contar les sílabes dels versos en la poesia, a l'hora de posar accents i, especialment, a l'hora de parlar valencià correctament.

Vore també[editar]

Referències[editar]