Dinosauri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Dunosàuria (gr. "fardachos terribles") o dinosauris és un superorde d'animals vertebrats que dominaren els ecosistemes del mesozoic durant uns 160 millons d'anys, atenint una gran diversitat i en general tamanys jagantescs. Una de les seues principals característiques distinguibles fon que posseïen les cames situades per devall del cos, com els mamífers, i no cap als costats,com la major part dels reptils. Durant els últims anys s'han acumulat probes científiques molt contundents de que chicotets dinosauris carnívors donaren orige a les aus durant el periodo Juràsic. D'ahí que, actualment, les aus estiguen classificades dins de Dinosauria. Els dinosauris es confonen freqüentment en atres tipos de reptils antics, com els alats pterosauris, els teràpsits pelicosauris i els aquàtics ictiosauris, plesiosauris, i mosasauris, encara que ningú d'estos era realment dinosauri.

Dinosàuria constituïx un superorde de la classe dels sauròpsits. Se considera que formen un grup taxonòmic per presentar una série de clares sinapomorfies que els unixen, com el fèmur articulat en la pelvis per mig de còndil, dispost en àngul respecte de aquell, i forat en la pelvis. Es tracta de la mateixa disposició que es presenta en els mamífers, i que permet que les cames traseres sostinguen al cos actuant com pilars, lo que repercutix decisivament en la habilitat motriu. Els dinosauris se classifiquen tradicionalment segons la estructura de la seua cadera.

Enllaços externs[editar]