Diputació provincial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Una diputació (del llatí deputatione) és, clapixc sensu, un cos de diputats d'una assamblea i les seues respectives activitats. En sentit estricte, el terme és hui amprat, sobretot en Espanya, per a designar una diputació provincial, que és l'institució a la que correspon, en est o un atre nom, des de 1836, el govern i l'administració autònoma d'una província.

Comunitats en diputacions[editar]

Existixen diputacions provincials en les comunitats de Galícia, Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Castella-la Mancha, Extremadura i Andalusia. País Vasc i Navarra conten en diputacions forals, mentres que en Canàries i Balears són els cabildos i consells insulars els que eixercixen funcions similars a les de les diputacions en cada una de les illes. Les comunitats autònomes uniprovincials (Astúries, Cantàbria, Comunitat de Madrit, Múrcia i La Rioja) no tenen diputacions provincials perque en tindre una sola província les seues funcions ya són realisades pels parlaments autonòmics i els seus respectius governs.

Funcions[editar]

Una de les funcions fonamentals de les diputacions és colaborar en la gestió de l'activitat municipal. Integren la diputació provincial, com a òrguens de govern de la mateixa, el president, un o varis vicepresidents, la junta de govern i el ple.

Les diputacions tenen caràcter territorial i la seua funció és gestionar els interessos econòmic-administratius de les províncies. En les illes Canàries les funcions de les diputacions les eixercixen en cada illa els cabildos insulars, i en les illes Balears els consells insulars (en català consells insulars). En alguns térmens municipals espanyols com els de Cartagena o Lorca, existixen subdivisions del seu territori a on es coneixen també baix este nom.

Elecció[editar]

Les diputacions provincials són òrguens d'elecció indirecta. La composició del seu ple es realisa per elecció pels regidors electes de tots els ajuntaments del partit judicial.

El número de diputats de cada ple depén del número d'habitants de la província i es fixa per llei (art. 204 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General):

Diputados
Hasta 500 000 habitantes 25
De 500 001 a 1 000 000 27
De 1 000 001 a 3 500 000 31
De 3 500 001 en adelante 51

Els diputats de cada província es repartixen entre els partits judicials per mig del sistema d'otorgar un diputat a cada partit judicial i després distribuir els restants proporcionalment a la població. Una volta que es constituïxen els ajuntaments, es prenen, per a cada partit judicial, els vots de tots els partits que han obtengut representació (a lo manco un regidor). Entre ells es repartixen els escans, segons la llei D'Hondt. Els diputats provincials s'elegixen, en cada partit judicial, d'entre els regidors de cada partit elegits en algun municipi del partit judicial.

Règim foral[editar]

Les diputacions Forals, per contra, són òrguens d'elecció directa. Les diputacions forals estan formades per dos òrguens, les Juntes Generals, que són un orgue llegislatiu d'elecció directa, i la diputació Foral per se, que és l'orgue eixecutiu elegit i somés a l'escrutini dels *junteros (membres de les juntes generals). La diputació foral està presidida pel Diputat General, que actua com a cap de l'eixecutiu provincial, i les Juntes Generals està presidides per un President de les Juntes Generals; abdós càrrecs són ostentats per persones diferents. En cadascuna de les províncies forals, els ciutadans voten per mig de sufragi universal directe, sobre la base d'un reduït número de circumscripcions; els junters són més tart assignats per llei D'Hont.

Les eleccions forals se celebren cada quatre anys. En el cas de la Comunitat Foral de Navarra, la diputació foral comprén el Govern de Navarra, per lo que les eleccions forals navarreses són de fet les eleccions autonòmiques. En el cas dels territoris històrics de Viscaya, Àlaba i Guipúscoa, les eleccions forals solen coincidir en les eleccions municipals.

La necessitat constituir les juntes generals per elecció directa es justifica per les àmplies competències que les diputacions forals ostenten. Al contrari que les diputacions provincials del restant d'Espanya, les diputacions forals gogen d'alta autonomia i poder d'acció, ya que entre les seues competències es troba la tributació i recaptació d'imposts, les infraestructures de carreteres, benestar social,...

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]