Dolores Cortés

De L'Enciclopèdia, informació lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Dolores Cortés Goterris
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Empresaria
Naiximent: 24 de març de 1926
Lloc de naiximent: Vilarreal, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Dolores Cortés Goterris (Vilarreal, 24 de març de 1926) és una empresaria i afamada dissenyadora valenciana de moda, especialisada en roba de bany.

Biografia[editar]

Filla d'humils llauradors, va nàixer en Vilarreal, en la comarca de la Plana Baixa, el 24 de març de 1926. Per la Guerra Civil, la família fon evacuada a la zona de Villarrobledo (Albacete) i, en retornar a la seua ciutat, es va trobar en que el seu chicotet patrimoni, la seua casa, havia quedat totalment destrossada per un bombardeig. El seu pare sempre li havia ensenyat a Dolores que calia afrontar les coses com vingueren, en molt d'esforç i sacrifici, en treball.

Fon els seus estudis primaris en l'escola de la Consolació. En l'any 1942 fallix son pare, i en sol setze anys, es veu en la tessitura de traure avant a la seua mare i a un germà dos anys menor que ella. En decisió, va prendre les rendes de l'economia familiar. De matí cosir en dos tallers diferents, per a un sastre i una modista; i per les vesprades, montà una chicoteta acadèmia a on ensenyava a llegir i escriure a aquells jóvens que s'anaven a la mili i apenes sabien res.

Ademés, va seguir estudiant fins a obtindre el títul de contable i es va traure el diplomat de mecanografia sense tindre màquina d'escriure. La seua filla contava en una entrevista: «La meua mare vivia front a un convent a on tenien una màquina d'escriure, aixina que, a canvi de llavar la roba d'un novici, li permetien utilisar la màquina i va poder traure's el títul». És lo que es dia economia colaborativa en plena posguerra. Una volta obtengut el títul per les nits, als setze anys, ensenyava contabilitat.

En l'any 1945, en dèneu anys, va adquirir en traspàs una merceria-drogueria en Vilarreal, i a l'any següent, es va casar en el llaurador Pascual Font Añó, que també l'ajudaria en els treballs de costura i modesteria de la tenda. La pròpia Dolores diria: «En passar revista de cóm vaig iniciar la meua aventura empresarial, dec confessar que mai vaig tindre ocasió de pensar que sería empresària. La realitat és que les difícils circumstàncies que vaig tindre que viure a causa de la Guerra Civil en la meua infància i inici de la meua joventut, varen ser les que em varen fer tindre que començar a mamprendre proyectes des de molt jove…».

En l'any 1949 va nàixer la seua única filla, a la que nomenarà Dolores com ella, i va tindre que multiplicar-se per a treballar més hores al dia, «¡qué gran pena que solament tinguera vintiquatre!…».

Una idea brillant[editar]

Serà a principis de la década dels 50 del sigle XX quan en la seua caseta de fusta de la plaja de Benicàssim, que montaven cada any, es fa conscient de l'incomoditat dels trages de bany. Estaven realisats en punt de cotó –eren pesats, no se secaven mai, es deformaven i no afavorien gens–. Aixina decidix posar en marcha una idea revolucionària: cosir la tela que s'usava per a forrar jaquetes masculines, que era més fina, en el fil de goma que s'utilisava per a l'elàstic dels calcetins. Recordem que la licra i la poliamida encara no existien en eixos anys.

Inspirada en la tècnica del drapat, a través d'eixes gomes que quadriculaven el teixit pel revers, crea una espècie de teixit elàstic. Despuix de moltes proves, es fa un banyador per ad ella que li va portar dos dies de cosir i teixir per a incrustar el fil, conseguint que s'adaptara perfectament al cos sense deformar-se, encara estant mullat, afegint un important factor estètic al funcional; i provocant l'admiració en les seues amigues i clientes, que ràpidament li varen demanar que els confeccionara un.

Tot açò no haguera segut possible sense la complicitat i el respal inqüestionable del seu marit Pascual Font, en una Espanya tancada a l'exterior, en la que les dònes pràcticament carien de drets, estant someses a la voluntat del pare o del marit. Una societat en la que la dòna precisava de permís explícit per a realisar qualsevol transacció comercial i que, des de despuix, no vea en bons ulls les activitats empresarials femenines.

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]