Domingo Mascarós Vicente

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Domingo Mascarós Vicente (Valéncia, 1808 - ?) fon un advocat i polític valencià.

Era fill de Joaquín Mascarós Segarra, advocat dels Reals Consells i Secretari de l'Ajuntament de Valéncia, rics propietaris de Vilanova de Castelló i Borriana. Gràcies a la desamortisació de Mendizábal va aplegar a fer una gran fortuna en terres. Tot i això, mentrimentres estudiava dret a l'Universitat de Valéncia, liderà a la esquerra del Partit Progressista en els últims anys del regnat de Ferrando VII i fon escollit alcalde de Valéncia de 1840 a 1843. Com a cap de la Unió Lliberal en la província de Valéncia, fon escollit diputat en Corts Espanyoles per Valéncia el 1839-1843

Participà en la Junta Revolucionària d'Alzira (setembre de 1840) de soport a Espartero, qui li nomenà president de la Diputació de Valéncia i cap de la Milícia Nacional en Valéncia. Durant la Dècada Moderada es va centrar i calmar políticament i en 1852-1853 va formar part del Comitè Progressista que va combatre la reforma de Manuel Bravo Murillo.

Des de l'any 1853 fon diputat a Corts per Valéncia 1854-1856, per Xàtiva en 1851-1853, i per Nules en l'any 1858. També fon governador civil de Valéncia en 1855. En l'any 1856, va donar soport a Leopoldo O'Donnell i el seu govern, i per això en l'any 1859 fon nomenat senador vitalici, càrrec que ocupà fins la suspensió de les Corts en 1867. Fon representant de l'Unió Lliberal en la Junta Revolucionària de Valéncia en la Revolució de 1868, pero despuix del derrocament d'Isabel II es retirà de la vida pública per a administrar les seues terres fins a la seua mort.

Referències[editar]