Dominica

De L'Enciclopèdia, informació lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


Commonwealth of Dominica
Mancomunitat de Dominica
Bandera de Dominica Escut de Dominica
Bandera Escut
Lema: Après le Bon Dieu, c'est la Terre
(En francés: «Despuix del bon Deu, està la Terra»)
himne nacional: Isle of Beauty, Isle of Splendour
(anglés: «Illa de la bellea, illa de l'esplendor»)
 
Situació de Dominica
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Roseau

n/d
Idioma oficial Anglés
Forma de govern República parlamentària
Charles Savarin
Roosevelt Skerrit
Independència
 •  • Data
del Regne Unit
3 de novembre de 1978
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 170º
754 km2
1.6
0 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 183º
73.126 (2011)
92 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


n/d
PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per càpita
Lloc 184º
US$ 448 millons
n/d
IDH (2014) 0,717 (93º) – Alt
Moneda Dólar del Carib Oriental (EC$, XCD)
‎Gentilici
Fus horari UTC-4
Domini Internet .dm
Prefix telefònic +1-767
Prefix radiofònic J7A-J7Z
Còdic ISO 212 / DMA / DM
Membre de: Mancomunitat de Nacions, CARICOM, ONU, OECS, OEA, ALBA, Petrocaribe, AEC

Dominica és un estat insular d'Amèrica Central, en les Chicotetes Antilles, format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel mar Carib i a l'est per l'oceà Atlàntic; al nort està separat de l'illa francesa de Guadalupe pel pas de Dominica, i al sur el pas de la Martinica el separa d'esta atra illa francesa. La capital és Roseau.

Història[editar]

En el sigle XIV els carips varen exterminar o varen expulsar de l'illa a la població indígena dels arawak. Cristóbal Colón va aplegar a Dominica el 3 de novembre de 1493, sent la primera illa descoberta en el seu segon viage a Amèrica. El nom en el que Colón bateja a l'illa es deriva del nom del dia de la semana en que avistà l'illa, dumenge. Els barcos espanyols varen aplegar en freqüència durant el sigle XVI, pero una resistència feroç per part dels carips va dissuadir a Espanya dels seus esforços d'assentar-se allí.

En 1627 els britànics també varen fallar en intentar capturar l'illa.

Els primers europeus en conseguir colonisar l'illa varen ser els francesos. En el sigle XVII varen arribar a la zona llenyaters francesos que varen rebatejar un poblat caribe en el nom de Roseau desenrollant una ciutat que hui és la capital del país. La nova colónia va conseguir tindre la seua pròpia iglésia en 1730, la que hui és la catedral catòlica. Encara que els britànics varen prendre l'illa per la força un sigle despuix, la presència francesa va transcendir el pas dels anys, ya que hui es contínua parlant, com es vorà més avall, un idioma derivat del francés i aixina mateix, la majoria de la població professa el catolicisme.

Durant casi un sigle Dominica va permanéixer aïllada i encara aplegaven més indis carips d'atres illes a assentar-se en Dominica, despuix d'abandonar les illes veïnes i refugiar-se en Dominica degut a que els europeus dominaven la regió. França formalment va cedir la possessió de l'illa al Regne Unit en 1763, que va convertir l'illa en colónia en 1805 i per fi un govern va ser establit pels britànics.

L'emancipació dels esclaus africans provoca l'interrupció de relacions en l'Imperi Britànic en 1834 i en 1838 es convertix en la primera i única colónia britànica del Carib en tindre una llegislatura dominada per negres. En 1896, els britànics reprenen el control de l'illa i és convertida en Colónia de la Corona. Mig sigle despuix es convertix en província de la Federació de les Índies Occidentals de 1958 a 1962.

Posteriorment a la dissolució de la federació, Dominica es va convertir, en 1967, en un estat associat del Regne Unit i es va fer càrrec formalment dels seus assunts interns. El 3 de novembre de 1978, el Regne Unit va concedir l'independència a la Mancomunitat de Dominica, dins de la Mancomunitat Britànica de Nacions.

L'independència va fer poc per a resoldre els problemes que varen resultar de sigles de subdesenroll econòmic i, a mitan 1979, el descontent polític va portar a la formació d'un govern interí. Este va ser reemplaçat despuix de les eleccions de 1980 per un govern dirigit pel Partit de la Llibertat de Dominica, baixe la primera ministra Eugenia Charles, la primera dòna en ocupar eixe càrrec en el Carib. Els problemes econòmics crònics es varen complicar pel greu impacte dels huracans en 1979 i 1980. A finals de la década de 1980, l'economia va gojar d'una saludable recuperació, que es va debilitar en la década de 1990 per una baixa en els preus de les bananes.

En les eleccions de febrer de 2000, el Partit de Treballadors Units de Edison James (UWP) va ser derrotat pel Partit Laborista de Dominica (DLP), dirigit per Roosevelt P. "Rosie" Douglas. Douglas va fallir despuix de solament alguns mesos d'haver assumit el mando i va ser reemplaçat per Pierre Charles, també del DLP.

En el 17 de setembre de 2012 Eliud Thaddeus Williams fon nombrat president, substituint al Dr. Nicholas Liverpool qui hauria segut destituït del seu càrrec per motius de salut, Williams va ser electe pel Parlament, com establix la constitució, va assumir com a president en mig de controvèrsies despuix que l'opositor Partit dels Treballadors Units (UWP) va qüestionar el procés que va conduir al seu nomenament, no va assistir a la votació i va realisar una protesta prop de l'edifici del Parlament per a manifestar el seu desacort.