Dret

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

El Dret és l'orde normatiu i institucional de la conducta humana en societat inspirat en postulats de justícia, la qual té com a base les relacions socials existents que determinen el seu contingut i caràcter. En atres paraules, és el conjunt de normes que regulen la convivència social i permeten resoldre els conflictes interpersonals.

La definició d'ans dona conte del Dret positiu o efectiu, pero no explica el seu fonament; per això, juristes, filòsofs i teòrics del Dret han propost a lo llarc de l'història diverses definicions alternatives, i distintes teories jurídiques sense que n'hi haja, fins hui, unanimitat sobre la seua validea. L'estudi del concepte del Dret el realisa una de les seues rames, la Filosofia del Dret.

Des del punt de vista objectiu i segons la majoria de la Doctrina científica del Dret, se diu del conjunt de normes i regles que regulen la vida social, sent esta la principal funció del Dret, pero al mateix temps establix les facultats, prerrogatives que tenen cada u dels que integren eixa societat (dret subjectiu).

La doctrina mantinguda pel professor Reale, la "tridimensionalitat del Dret", és arreplegada per la definició d'Elías Díaz: "sistema normatiu positiu que intenta organisar la societat segons una certa concepció de justícia". El Dret tindria tres dimensions:

- Dimensió normativa - Dimensió social (cóm s'accepta i s'aplica) - Dimensió valorativa (millorar l'aplicació de la norma sempre que siga possible)

Diferència entre Dret Públic i Dret Privat[editar]

Les normes del Dret Civil són de Dret privat, eixa és la concepció tradicional (hui en dia, la majoria de la Doctrina està convençuda de que no es pot fixar una llínea definitiva divisòria entre l'un i l'atre).

Vore també[editar]