Drets humans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Els drets humans es definixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua condició humana, per tal de garantisar-li una vida digna. Estos drets es posseïxen independentment de quina siga la situació llegal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia, la nacionalitat o qualsevol atra circumstància de l'individu en qüestió.

D'ençà a finals del sigle XVIII es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, llimitats, canviats o venuts i a soles poden ser assegurats o violats.

De forma llegal, els drets humans queden recollits en l'ordenació llegal de molts països, aixina com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la Declaració Universal dels Drets Humans. Ademés, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base ètica i moral al voltant de la qual es pretén construir l'orde geopolític de la societat moderna, al marge de qualsevol atra consideració llegal.

Els drets humans són i han segut objecte d'estudi per part de diverses corrents filosòfiques i polítiques a lo llarc de l'història, com el jusnaturalisme, el racionalisme o el positivisme.