Duna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Una duna o montanyar és una acumulament d'arena, en els deserts o el litoral, generada pel vent, per lo que els montanyars posseïxen unes capes suaus i uniformes. Poden ser produïdes per canvis en el vent o per variacions en la cantitat d'arena. La granulometria de l'arena que forma els montanyars, també cridada arena eòlica, està molt concentrada en torn a 0,2 mm de diàmetro de les seues particules.

Quan el vent té una direcció dominant, els montanyars adquirixen la forma d'una C en la part convexa en contra del vent dominant. Estos montanyars generalment alvancen, se mouen, espentades pel vent. La velocitat d'alvanç dels montanyars és inversament proporcional al seu tamany, aixina, els montanyars més chicotets alcancen als majors, en els que se van fusionant i aumentant de tamany. Quan el montanyar alcança un tamany significatiu, més de 4 a 6 m, escomença a desprendre's major cantitat de material per les dos puntes de la C, donant orige a nous montanyars chicotets, els que al ser més veloços que les grans, se van alluntant del montanyar pare. Este fenomen de moviment de montanyars, s'observa en molta claritat en el desert de Sechura, en el nort de Perú.

Quan en extenses regions se formen montanyars d'arena se parla de mars d'arena o camps de montanyars, denominats ergs. Són especialment visibles en el desert del Sàhara.

Enllaços externs[editar]