Edat contemporànea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Història humana
abans de l'Homo (Pliocé)
Prehistòria humana (Homo)
>> Paleolític inferior
>> Paleolític mig
>> Paleolític superior
>> Mesolític
>> Neolític
Història
Futur

L'edat contemporànea és el concepte que s'aplica a l'últim gran periodo històric i que comprén des de la Revolució Francesa en l'any (1789) i que arriba fins a la nostra actualitat. Per tant, cal tindre en conte que este periodo no és, en cap cas, una época llineal, sino complexa i en diferents canvis que la determinen. La podem caracterisar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanisació i industrialisació). Paralelament, l'economia queda determinada en este periodo per procés de globalisació accelerat, pero en una gran diversitat segons la regió analisada.

Cal tindre en conte que este periodo té dins subdivisions, com els canvis de sigles, o inclús acontenyiments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra Mundial; esta última com a referent d'un periodo, Món actual que segons els historiadors i la disciplina l'entenen com un atre periodo alie al contemporàneu. Paralelament, des del món anglosaxó veem com existix un atra manera de nomenar el periodo actual a través del concepte modern tot enllaçant des del Renaiximent fins a l'actualitat una etapa dividida en la Primera Edat Moderna i la Tardana Edat moderna, a soles dividida per la pròpia Revolució Anglesa en l'any 1688 (un sigle abans de la francesa).

Políticament, sorgix una nova ideologia, el comunisme i les seues branques socialistes, a partir de l'aparició del proletariat com a classe social. És l'época dels totalitarismes, de la guerra mundial i no sols entre zones propenques i dels genocidis des de l'Estat, pero també de noves democràcies arreu, de la Declaració dels drets humans i d'organisacions internacionals com la ONU o l'Unió Europea.

El capitalisme s'impongué com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada volta més únic. Les diferències de classe, pero, també aumentat i aixina es parla de Primer i Tercer Món segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciarisació de l'economia i la mecanisació fan possible una societat de l'oci.

Els mijos de comunicació de masses ajuden a donar a conéixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'impongué a través de la publicitat o el cine. Diferents moviments rebugen esta imposició, a sovint aliats en grups antiglobalisació. La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'ecologisme. En acabant, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burguesia que va contemplar el decliu dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naiximent i desenroll d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es varen plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars varen ser inclús les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució lliberal, nacionalisme, totalitarismes); aixina com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per l'humanitat.

Vore també[editar]