El Vilar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Frontera principal de l'iglésia de El Vilar
Interior de l'iglésia
Mare de Deu de la Paz

El Vilar (en castellà Villar del Arzobispo) nomenat en temps dels moros Benaduf. Conta en una població de 3.579 habitants segons el INE de l'any 2018.

Geografia[editar]

El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del Túria, és l'entrada cap a la zona serrana d'Andilla i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca de Els Serrans de Valéncia. Els Serrans és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, creuada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes raïmvinyes.

La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura.

Història[editar]

La seua història es remonta als romans i ibers, començant a tindre el seu floriment en els àraps en l'any 711, la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de La Torre, pertanyent aixina la població al Regne Moro de Valéncia, conquistat este per D. Jaume I d'Aragó, la població és donada al Bisbe de Valéncia, que al seu torn la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que varen acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant despuix cap a l'any 1300 a D. Eximix Perez de Arenós, baró d'Andilla, fent este últime entrega de la Població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en 1323 pel Rei, per a expulsar els pocs moros de El Vilar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en ell.

Economia[editar]

El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'agricultura de secà, des de fa algun temps es transforma l'agricultura, passant esta a ser de regadiu gràcies al pantà de Benaixeve, una menor influència té la Indústria i el transport, hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la província de Castelló.

Festes[editar]

Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies 24 de giner (Mare de Deu de la Paz) i 16 d'agost (Sant Roc), la festa que més gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el dijous anterior al dimecres de cendra.

Bibliografía[editar]

  • Llibres D. Vicente LLatas Burgos, El Vilar.

Enllaços externs[editar]


Municipis de Els Serrans
Alpont    Andilla    Ares dels Olms    Benaixeve    Bugarra    Calles    Chelva    Chestalgar    Chulilla    Domenyo    Figueroles dels Serrans    La Llosa del Bisbe    Les Alcubles    Pedralba    Sot de Chera    Titagües    Toixa    El Vilar    La Yesa