Eliseu Climent
| Eliseu Climent i Corberà | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Empresari i polític. | ||
| Naiximent: | 1940 | ||
| Lloc de naiximent: | Llombay, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Eliseu Climent i Corberà (Llombay, Ribera Alta, 1940 ) és un empresari i polític, promotor d'un lobby mediàtic pancatalaniste.
Biografia[editar | editar còdic]
Estudià dret en l'Universitat de Valéncia, i allí fon captat pel rogle de Sanchis Guarner i Joan Fuster i publicà les revistes Diàleg (1960) i Concret (1962). En 1968 fundà l’editorial Tres i Quatre, per a fomentar el pancatalanisme entre els valencians, i en 1972, creà els Premis Octubre, un certamen lliterari per a incentivar entre els valencians la compra i llectura de llibres pancatalanistes.
Per atra banda, Climent fon un activiste polític durant el tardofranquisme i la transició espanyola, i fon ú dels fundadors del Partit Socialista Valencià, precursor del PSPV-PSOE) sent ú dels redactors del nomenat “Estatut d'Elig” de 1975.
Ya en l'any 1978, fundà Acció Cultural del País Valencià (ACPV) una societat que es declara independent, pero que en la pràctica està totalment condicionada per les contínues subvencions d’organismes catalans com la Generalitat de Catalunya i l’Òmnium cultural, i d'entitats bancàries catalanes com La Caixa o Caixa Catalunya. Joan Fuster fon el primer president d’ACPV; i Climent fon el secretari general i, des de 1999, el president.
Posteriorment, en l'any 1984, Climent escomençà a publicar la revista semanal El Temps (que feu una tirada de més de 25.000 eixemplars en l'any 2000), i ficà (de forma illegal) repetidors de televisió en diferents punts de la geografia valenciana per a vore la cadena catalana TV3. Aixina i tot, tant el govern de Joan Lerma, com els d'Eduardo Zaplana, José Luis Olivas i Francisco Camps, sempre feren la vista grossa ad este fet i mai tancaren les emissions illegals d'esta cadena en terres valencianes, continuant hui les seues emissions en l'aquiescència del Partit Popular.
Animat per esta situació d'impunitat llegal, creà la cadena pancatalanista Info TV.
En 1995 agarrà el control de la revista fallera Pensat i Fet , que no es publicava des de 1972, per a fer proselitisme entre el món faller, que tradicionalment ha segut un reducte de valenciania poc propici a les idees catalanistes.
Per mig de subvencions i donacions catalanes, comprà i restaurà els almagasens comercials d'El Siglo Valenciano, per a convertir-los en la seu central de ACPV, la referida revista El Temps i d'entitats pancatalanistes,[1] ademés d'uns atres organismes paralels de son particular empori personal.
En l'actualitat és membre fundador de la Fundació Josep Renau, que custodia i difon l'obra del famós cartelliste valencià Josep Renau, és president de la Fundació Ausias March i de l'Institució Cívica de Pensament Joan Fuster, plataforma que (com totes les creades per Climent) intenta impulsar els països catalans a base de subvencions catalanes.
En 2010, les investigacions de corrupció del Caso Pretoria desvelaven subvencions irregulars a entitats de d'Eliseu Climent per part d'ajuntaments governats pel PSC, amparades en una suposta llínea editorial critica en el govern valencià i en intenció política de desgastar al PPCV.[2][3][4]
Premis i guardons[editar | editar còdic]
Com a premi a la gran promoció de Catalunya, sa cultura, i el pancatalanisme, que Climent ha realisat entre els valencians des de 1960, la Generalitat de Catalunya li concedí en 1983 la Creu de Sant Jordi, i en 1989 el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, entre atres.
En 1992, fon nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral El Micalet, l’única entitat no catalana de certa rellevància que li ha premiat.
En l'any 2023 la Generalitat catalana li concedí la Medalla d'Or de la Generalitat pel seu "compromís per la cultura i llengua catalanes".
Crítiques[editar | editar còdic]
Els sectors valencianistes el consideren un renegat i un venut, enemic del poble i la cultura valenciana; mentres que alguns sectors del pancatalanisme simplement el consideren un frau, per utilisar el pancatalanisme en fins lucratius. Aixina i tot, Climent, sempre ha negat beneficiar-se d'estes subvencions a títul personal; pero és evident que si Eliseu Climent no rebera subvencions des de Catalunya ni respal institucional, son empori editorial (i per tant la renda personal derivada d'ell) estaria acabat, puix la societat valenciana rebuja el pancatalanisme.
Cites[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Eliseu Climent recibe cinco millones en subvenciones - Levante
- Cataluña ha dado 10 millones de euros a empresas de Eliseu Climent - Las Provincias
- El chollo de hablar catalán en Valencia: Eliseu Climent recibió casi 12 millones en sólo 5 años - El Confidencial
- Eliseu Climent, un vividor del catalanisme - Joan Ignaci Culla - Las Provincias
- Uno muy listo: Climent, ‘cazador’ de subvenciones: 17 millones para difundir el catalán en Valencia - Somatemps
- Desvelamos el entramado asociativo y empresarial del catalanismo valenciano - La verdad ofende
- Eliseu Climent ya no necesita a Cataluña - Las Provincias
- Puigdemont subvenciona con cerca de un millón de euros a los socios valencianos de Òmnium Cultural - ABC
- El entramado de Climent recibe generosas subvenciones tras anunciar la incorporación de Pujol y Terribas - OK Diario
- Acció Cultural lleva recibidos 30 millones para implantar el catalanismo en Valencia - Las Provincias
- Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - Levante-EMV
- El editor valenciano Eliseu Climent, Medalla de Oro de la Generalitat catalana - Valencia Plaza