Els Borja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Escut pontífex de Sa Santitat el Papa Calixt III en les armes dels Borja.

Els Borja (també coneguts com Borgia per l'italianisació escrita del llinage) foren una família valenciana establida en Xàtiva, Valéncia i posteriorment en Gandia, foren molt influents durant el Renaiximent.

Els papes valencians[editar]

La supremacia valenciana mos deixà l'existència de dos pontífexs valencians, Calixt III i Aleixandre VI, que governaren la Cristandat durant el sigle XV, els dos de la família valenciana d'Els Borja una de les més poderoses de l'història.

Calixt III (1378-1458) que naixqué en la Torre de Canals en el nom d'Alfons de Borja i Cavanilles. Des de jove demostrà tindre una gran inteligència i ser molt treballador i ademés tingué els apoyos de Sant Vicent Ferrer que el guià per a que se dedicara a la vida religiosa i Alfons V el Magnànim que l'ajudà a arribar al Vaticà com Sant Vicent havia profetisat. Calixt III organisà una creuada contra els turcs que conseguí la victòria en Belgrat. També canonisà a Sant Vicent Ferrer en més de 800 milacres i molts testics tal i com ell també havia profetisat.

També arribà a ser Papa Aleixandre VI que naixqué en Xàtiva en el nom de Rodèric Borja i nebot de Calixt III que l'ajudà en el seu ascens en el Vaticà. Com a Papa tingué un inmens poder i intervingué en molts confictes en Itàlia. Tenia tant de poder que podia unir a tot lo món cristià en una Nació, idea que ya duya son tio, pero la negativa de la Cúria i famílies reals li ho impediren.

Llegat històric[editar]

Erròneament, han passat a l'història com a una família roïna i desijosa de poder, pero lo ben cert es que la seua tasca fon gran en molts aspectes i el seu poder, digne de l'enveja de molts dels seus contemporàneus. Els personages principals són Alfons de Borja, Papa en el nom de Calixt III, Roderic Borja, que també fon Papa en el nom de Aleixandre VI, César Borja i Lucrècia Borja, estos dos últims fills de Roderic.

L'arribada al papat de Roderic Borja dugué a la família a participar en una série de intrigues i disputes entre els distints chicotets estats en que estava dividida Itàlia en eixa época. Els Sforza, els Orsini, els Farnesio, foren en algun moment, ben aliats, ben enemics dels Borja. S'especula que l'idea de Roderic podria haver segut fundar un imperi terrenal, ampliant els Estats Pontificis a gran part de l'actual Itàlia i passant a la seua dinastia els drets, tant sobre els territoris com sobre la encapçalada de l'Iglésia Catòlica, encara que esta hipòtesis no estiga realment fonamentada. Els Borja han passat a l'història gràcies a la seua inteligència per a eixir de situacions que pareixien perdudes. A la mort d'Aleixandre VI, en l'any 1503 (provablement enverinat pel que despuix seria un successor en el tro de Roma), son fill César (en qui s'inspirà el florentí Nicolàs de Maquiavelo per a escriure "El príncip") tingué que fugir de Roma i va morir en Viana, Navarra, combatent junt al seu cunyat Joan III d'Albert, rei de Navarra. Per la seua part, Lucrècia Borja, en Ferrara, continuà la llabor de son pare com a mecenes.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]