Emperador romà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Símbol de l'Imperi Romà

Emperador romà és el terme utilisat pels historiadors per a referir-se als governants de l'Imperi romà despuix del final de la República romana.

En l'Antiga Roma no existia el títul de «emperador romà», sino que este títul era més be una abreviatura pràctica per a una complicada reunió de càrrecs i poders.

En la figura imperial es reunien les figures autoritàries del "imperium maius" (comandant en cap militar) i de la "tribunicia potestas" (màxima autoritat jurídica). Com a resultat, l'emperador es trobava per damunt dels governadors provincials i dels magistrats ordinaris. Tenia dret a dictar penes de mort, exigia obediència dels ciutadans comuns, gojava d'inviolabilitat personal (sacrosanctitas) i podia rescatar a qualsevol plebeu de les mans dels funcionaris, incloent dels tribunos de la plebe (ius intercessio).

L'emperador ademés declarava l'inici i el fi de cada sessió del Senat, imponia l'agenda d'est, la reglamentació a seguir pels senadors i es reunia en els embaixadors estrangers en nom del Senat.

Enllaços externs[editar]

Commons

Bibliografía[editar]

  • Tácito, Publio Cornelio. Anales del Imperio Romano. Grupo Axel Springer, S.L. ISBN 84-7291-958-7
  • Hidalgo de la Vega, María José. El intelectural, la realeza y el poder político en el imperio romano. Ediciones Universidad de Salamanca. ISBN 84-7481-803-6