Energia solar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Irradiació solar mijana en el món.
Irradiació solar en Espanya.
Cuina solar

L'energia solar és l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques. La utilisació d'esta energia per a fins humans és renovable, ya que l'energia rebuda del Sol no canvia pel fet d'utilisar-la.

La radiació té un valor de potència que varia segons el moment del dia, les condicions atmosfèriques que l'esmortixen i la latitut. Es pot assumir que en bones condicions d'irradiació el valor és superior als 1000 W/m2 a nivell de la superfície terrestre.

La radiació és aprofitable en els seus components directament i difosa, o be en la suma d'abdós. La radiació directa és la que arriba directament del foco solar, sense reflexions o refraccions intermedies. La difosa és aquella que està present a l'atmòsfera gràcies als múltiples fenòmens de reflexió i refracció solar dels núvols, i el restant d'elements atmosfèrics i terrestres. La radiació directa és direccional i pot reflectir-se i concentrar-se, mentres que la difosa no, ya que és omnidireccional.

Es pot diferenciar en l'energia solar fotovoltaica i l'energia solar tèrmica. L'energia solar tèrmica es pot aprofitar convertint-la en electricitat o utilisant-la sense transformació prèvia. L'energia fotovoltaica ha supost un gran negoci per a molts inversors i hui en dia, algunes cases ya s'han dotat de plaques per no dependre de la xàrcia elèctrica. L'aventage de l'energia fotovoltaica és que no necessita una gran instalació per una bona eficiència en la producció d'electricitat.

L'energia solar en l'aviació[editar]

L'energia solar encara no es fa servir habitualment per a volar avions, en Espanya, potser sí aeromodels, pero no de grans dimensions. En atres llocs sí que s'han fet experiments en este tipo d'energia. Hi ha models molt reeixits construïts en atres països, i en podríem nomenar dos l'Helios i el Pathfinder. Tos dos dissenyats baix la tutela de la NASA el primer va conseguir el récort d'altitut de 96.863 peus (uns 29,523 metros), i en un vol de proves de resistència, es va partir per culpa d'unes turbulències.[1]

rigth|thumb|L'Helios l'atre avió mogut per energia solar El primer a ser construït va ser el Pathfinder, és una mica similar a l'Helios, encara que es diferencia d'este en el fet que va pilotat per radiocontrol i tant els controls com els motors són abastits pel sol. Hi ha dos versions el Pathfinder de sis motors i el Pathfinder Plus de 8 motors, en diferents llongituts d'ala, mentres que el primer tenia 29,5 metros d'envergadura, el Plus arribava als 36,3 metros. El 6 d'agost de 1998 va conseguir els 80.201 peus (uns 24.500 metros) d'alçària a Hawaii, servin despuix per diverses proves de radiocontrol i vols de llarga durada.[2]

A Espanya a soles s'han pogut vore plaques solars en alguns ultrallaugers per a l'alimentació dels aparells de comunicacions o de navegació, i en general importades[3]

Referències[editar]

  1. Història de l'Helios (anglés) Visitada el 3/08/2011
  2. Història del Pathfinder Visitada el 3/08/2011
  3. El Motor de Aviación de la A a la Z, Ricardo Miguel Vidal, Pàg. 120, l'Aeroteca, Barcelona 2010 ISBN 978-84-612-7903-6

Enllaços externs[editar]