Ernest Lluch

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Ernest Lluch Martín (Vilasar de Mar (Barcelona), 21 de giner de 1937 - Barcelona, 21 de novembre de 2000). Doctor en Ciències Econòmiques per l'Universitat de Barcelona, va ampliar estudis en La Sorbona de Paris. Sent professor ajudant en l'Universitat de Barcelona, fon expedientat, detengut en diverses ocasions i expulsat de l'Universitat per la seua activitat política antifranquista.

Catedràtic d'Economia en l'Universitat de Valéncia (1974) i d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El seu últim càrrec oficial fon el de rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander, ya que va eixercir des de 1989 fins a 1995.

En abril de 1980 fon triat portaveu dels socialistes catalans en el Congrés i dos anys més tart, en les eleccions d'octubre de 1982, va resultar triat diputat pel PSC-PSOE. Felipe González el va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialiste, lloc en que va estar fins a l'any 1986.

En maig de 1986 es va retirar del primer pla polític per a reincorporar-se a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El 2 de giner de 1989, va prendre possessió com a rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander (UIMP).

Fon assessinat per la banda terrorista ETA de dos tirs en el cap, en l'aparcament del seu domicili, el 21 de novembre de l'any 2000.

Obres[editar]

  • El pensament econòmic en Catalunya (1760-1849). Edicions 62, 1973
  • La via valenciana. Editorial Tres i Quatre, 1976
  • Pensament econòmic a Catalunya
  • La Catalunya vençuda del sigle XVIII. Foscors i clarors de la Ilustració. Edicions 62, 1996
  • Les Espanyes vençudes del sigle XVIII. Editorial Crítica, 1999
  • L'alternativa catalana (1700-1714-1740).
  • Ramon de Vilana i Perles i Juan Amor de Sòria: teoria i acció austracistes. Eumo Editorial, 2000

Cites[editar]

En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes. Ernest Lluch, ex-ministro de Sanidad (Las Provincias, dissabte 17.12.1988)

Enllaços externs[editar]