Escritors àraps-valencians (sigles X-XIII)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Relació dels escritors àraps-valencians els quals floriren durant la dominació sarraïna en el Regne de Valéncia.

Sigle X[editar]

  • Ahmad Ben Mohamad Ben Abdelber, valencià. Vixqué en el sigle X. Escrigué: “Historia de los Varones que florecieron en España en la Jurisprudencia”
  • Phatema (Filla de Joseph Ben Yahi Almogami), naixqué en Valéncia. Se dedicà en Córdova a la jurisprudència, a on se feu célebre pels seus escrits i pietat, dignes de grans llaors. Muigué en l'any 931.

Sigle XI[editar]

  • Isac Ben Salama Isaci, (Filius Alcaini), valencià. Fon un escritor erudit del sigle V de l'Hégira. Publicà: “Annales hispaniae”, a on se parla dels Pretors, Cónsuls, Jurisconsultors i Poetes célebres, com també de guerres i fortificacions.
  • Soliman Ben Giolgiol, naixqué en Valéncia. Mege el qual florí en el sigle XI. Escrigué: “Historia Medicorum Hispanorum”. S'ignora a on morí. Se li deu de considerar com el primer biógraf mèdic espanyol.
  • Ali Ben Balban, valencià. Se creu que florí en el sigle XI. Escrigué: “Codex Orthodoxorum Propositorum de traditionibus Divinis”
  • Ali Ben Mohamad Abu Alhassan, valencià, orador i poeta célebre i autor de l'obra: “De similitudinibus”, que solien utilizar en els seus versos els poetes espanyols. Muigué en l'any 1047.
  • Abdelrahman Ben Abdalla Abu Zaid, valencià. Despuntà en les matemàtiques i publicà el: “Tratado de arithmetica y algebra”, el qual anava en mans de tots. Muigué en l'any 1063.
  • Abdallla Ben Haian Alrluschi, valencià. Jurisconsult erudit, qui segons Ebn Alcama en “Los Anales de España” fon posseïdor d'una Biblioteca tan sumament gran, que en els seus llibres ompliren els seus hereus 140 sacs. Muigué en l'any 1091.

Sigle XII[editar]

  • Mahomad Ben Abi Baker Ben Ali Alscjatebi, naixqué en Xàtiva, i florí en el sigle XII. Escrigué: "Auxilium pro rei veritate", en 25 capítuls, "Tractat del bon govern de la Monarquia, de les virtuts dels Reis, y de les dots dels Ministres". Casiri, tom 1, pàg. 230. És el còdex 771.
  • Abulcassem Abdalla Ben Mohamad Ben Nakia, doctor valencià. Florí en el sigle XII. Escrigué: Liber Margaritarum, que és un comentari de l'Alcorà, i està en el còdex 1371. Casiri, tom 1, pàg. 502.
  • Abu Mahamad Alcassem Ben Mahamad Aldaimurti, filòlec valencià. Florí en el sigle XII. Fon un escritor molt conegut per la següent obra: "De elequentiae Arubicae regulis". Esta obra està en el còdex 1597, nº 2. Casiri, tom 1, pàg 538.
  • Mohamad Ben Massud Ben Khalasat Aba Abdalla Ben Abilkhassal, natural de Xuquer, Alzira. Estigué en Córdova i en Granada, varó excelent en tot el género de ciències; fon gran poeta i retòric, filòsof, teòlec, jurisconsult e historiador consumat. Menciona este autor Mohamad Ben Abdalla Ebn Alkastib, de Granada, en la seua Biblioteca Aràbic-Hispà: Granatensis Encyclica, en la qual porta algus fragments, els quals publicà en l'any 1361 i afig que no especificava en les seues obres per estar en mans de tots. Naixqué en l'any 1072, fon mort pels Almoràvits en Córdova en l'any 1145. Casiri, tom 2, pàg. 75, col. I, i foli 71, còdex 1668.
  • Thona, nomenada Habiba, valenciana molt pèrita en la gramàtica i jurisprudència. Escrigué llibres d'abdos facultats. Muigué en l'any 1112. Casiri, tom 2, pàg. 150, col I.
  • Abu Abdalla Mohamad Abdelrahman Allakhami, valencià. Florí en l'any 1125. Estudià en Murcia i muigué en Dénia. Fon poeta i s'han trobat poesies seues en el còdex 354, en el qual se troba l'història dels poetes més insignes d'Espanya, titulada: "Munus hospitii", d'Abadalla Ben Abdelrehaman Ebn Alabar Alcodhai, valencià i escritor d'este sigle. Tom I, pàg. 95 de Casiri.
  • Mohamad Ben Khalaph Ben Soliman Ben Phathum, natural d'Oriola, célebre juriscosult: no volgué admitir la Pretura de Dénia per a dedicar-se al cent per cent a les lletres. Escrigué entre atres obres "De contractibus forensibus". No la volgué concloure perque le manifestaren els seus amics que s'abocaria a molts pleits i estragallarien als juges. Muigué en l'any 1125. Està en la biblioteca Aràbic-Hispà: Viri cupidi res expetita de Ahmed Ben Iahia Ben Ahmad Ben Amira Aldhobide de Córdoba. Còdec 1671. Casiri, tom 2, pàg. 133.
  • Mohamad Ben Iahia Ben Mohamad Ben Alasi, naixqué en Llíria en l'any 1077. Estudià en Valéncia i quan fon presa pels Cristians en 1095, s'anà a Jaén d'a on tornà a Valéncia, la qual els moros havien recuperat dels cristians en l'any 1101 i ensenyà Jurisprudència (segons Antonio Conde). Fon Almoeri o llector en la mesquita major. Escrigué sobre les variables de l'Alcoran una obra molt crítica. Més tart se retirà a son pàtria Llíria, a on faltà al trenc d'alba, Dumenge dia 6 del més Schaval, en 1152 i fon soterrat en la makbura de Benizcuun d'aquella població. Conde, tom 2, pàg. 186, parla d'este escritor variant un poco el nom, perque l'anomena Muhamad ben Bakrben Aari Alanzari. Casiri, tom 2, pàg 121, comprén ad este escritor en la Biblioteca Àrabic Hispà del valencià Abu Abdalla ben Alí Baker Alcodai, i diu que muigué en Llíria, fira 7, dia 6 del més de Shaval.
  • Mohamad Ben Iahia Ben Khalipha, conegut com Ben Janec, natural de Xàtiva, varó eloqüent i pèrit en la llengua àrap, filosofia, matemàtiques i medicina. Escrigué: Historia de los Reyes de España. Naixqué en l'any 1089 i muigué en 1152. Casiri, tom 2, pàg. 122, col. I.
  • Mohamad Ben Giaphar Abu Amer, conegut com Scharavia, varó ric i erudit. Predicador i Chantre en la Mesquita major de Valéncia, d'a on era natural. Muigué en esta ciutat en l'any 1152, fira 1, dia 6 del més Dilcadat. Fon soterrat fora de la porta Baitala en el cementeri dels presidents, assolat pels cristians quan s'apodedaren per segon volta de la Ciutat en 123, dia 17 del més Saphar. Casiri. tom 2, pàg. 122, col. 1.
  • Mohamad Ben Monkhol Ben Rian, fon natural de la Península de Xúquer, Alzira. Resplandí en la jurisprudència, aritmètica i geometria. Muigué en sa pàtria en l'any 1156. Ibidem, tom 2, pàg. 122, col. 1.
  • Mohamad Ben Mohamad Abu Amer, conegut com Almoncarral, natural de Xàtiva. Fon escritor diligent de les coses d'Espanya, i fon el primer que instruí en sa pàtria una acadèmia d'història. Muigué allí mateixa als 70 anys (1146). Casiri, tom 2, pàg. 121.
  • Mohamad Ben Galeb Arisiphi Aba Abdalla, valencià. Estudià i vixqué en Granada. Fon el millor poeta del seu temps. Escrigué entre atres: Tres poemas y dos epigramas. Se troben en el còdex 1668 que cita Carisi, tom 2, pàg. 71. En el quals la elegància de la dicció competix en la lluentor de les sentències. Muigué en Màlaga dia 19 del més Ramdam en 1176. Son sepulcre era visitat per molts. Casiri, Ibidem, pàg. 77 i pàg. 122, col. 2.
  • Ahmad Ben Mohamad Almakhzumi Abu Baker, natural de la Península de Xúquer, Alzira. Fon un varó clarificat en noblea, pietat i doctrina. Hi ha molts i elegants versos en el còdex 1646. Asonsellà la subjecció de Valéncia als Almohades i sent Pretor la defengué durant tres mesos del lloc que li ficà el capità Abulhagiag Bensaden en l'any 1170. Casiri, tom 2, pàg. 58.
  • Mohamad Ben Ioseph Ben Abi Schaker Alansari, natural de Scion o Xion, tal volta Xixona, pertanyent a Valéncia. Naixqué en l'any 1116. Fon un pèrit en les antiguetats àraps i en la cronologia. Muigué en Murviedro en l'any 1178, fira 5, dia 25 del més Gemadi segon. Casiri, tom 2, pàg. 122, col. 2.
  • Abdalla Ben Iahia Alhadhrami, conegut com Ben Saheb Alsalah, naixqué en Palma, senyorio de Dénia, de llinage noble, filòlec i historiador molt célebre. Publicà: Biblioteca Arábico-Hispana. Fon en Valéncia, Mestre de Arts Lliberals en el Real Colege. Muigué en l'any 1182, en la vespr de la fira 7, dia 1 del més Rageb. Casiri, tom 2, pàg. 128, col. 2.
  • Abdalla Ben Abdelrahman Ben Alabar Alcodai, valencià. Escritor ilustre del sigle XII. Publicà: Historia de los Poetas insignes Españoles, insertant en ella les seues poesies més selectes, la titulà: Munnus Hospitii, i està inclosa en el còdex 354 que diu Casiri, tom 1, pàg. 93.
  • Mohamad Ben Omar Ben Vageb Alcaisi, valencià. Fon molt instruït en dret i en lliteratura. Eixercí el càrrec de Pretor en moltes ciutats del Regne. Naixqué en l'any 1123, fira 3, dia 6 del més Gemadi i muigué en l'any 1187, fira 1, dia 1 del més Rabi primer. Casiri, tom 2, pàg. 123, col 1.
  • Mohamad Ben Abi Baker Algapheki, conegut com Ben Aphiun, naixquè en Xàtiva. Fon insigne filòlec i jurisconsult. Ibidem, tom2, pàg. 123, col. 1. Muigué en l'any 1188. Publicà les següents obres:
  1. De maris rebus admirandis
  2. Monachorun Vita
  3. Molts versos
  1. Dos Comentarios a la Gramática del Dr. vulgo Alpharesi
  2. Tratado de praepositionibus Alzagiagi
  • Mohamad Ben Giapha Ben Hamaid Ben Maimon Alamavi, naixqué en un lloc nomenat Basila, no molt llunt de Valéncia, en l'any 1119. Estudià en Sevilla i adquirí tanta fama que li donaren el càrrec de Presidente de la Cúria Valentina. Muigué en Múrcia en l'any 1190 en la vespra de la fira 7, açò és, la 6ª del dia 17 del més Gemadi primer. Casiri, tom 2, pàg. 123, col. 1.
  • Mahomad Ben Saied Rai Abdeluahab Abu Baker, valencià. Clarificat per son llinage, doctrina, valor i fortalea que heretà de son pare i continuà com ell el partit dels Almoràvits contra els Almohades, a quins sitià de manera que foren més els que muigueren per la fam que per l'espasa. Lluità dos vegades en fortuna contra els cristians, prop del castell Alphath, qui els guanuyà en l'any 1191, en el més Gemadi primer, despuix de haver-li posseït 32 anys. Referix esta batalla en una poesia, principi que es troba en el còdex 1649. Casiri, tom 2, pàg. 30. I hi ha afegits uns versos, en els qual li felicita per ella sa muller, hàbil poetesa. Casiri, tom 2, pàg. 59.
  • Mohamad Ben Said Gehur Alcodhai, natural de Bairan, en la juridicció de Dénia, escritor diligent dels Anales de Valencia. Muigué en l'any 1200. Casiri, tom 2, pàg. 123, col. 2.

Sigle XIII[editar]

  • Mohamad Ben Abdelrahman Algibi, Ilicitanus o d'Elig. Varó molt distinguit per sa pietat, doctrina i escrits. Muigué en la Ciutat de Tremezen en l'any 1213. Casiri, tom 2, pàg. 125, col. 1. Publicà:
  1. Hispaniae Annales
  2. Una Historia de los literatos de España más difusa y otra más compendiada
  • Abdalla Ben Abrahim, per sobrenom Ben Montel, natural de Murviedro. Vixqué en Valéncia, a on se distinguí en les ciències com en l'història de la lliteratura. Muigué en l'any 1214, dia 15 del més Rageb. Casiri, tom 2, pàg. 129, col. 1.
  • Abdalla Ben Soliman Abu Mohamad Alansari, conegut com Ben Hauth-Alla, naixqué de clara estirp en Onda, en l'any 1154, fira 4, dia 4 del més Rageb, encara que Casiri juja que en el més Schaval. Eixercí el càrrec de Pretor o Governador en Córdoba, Sevilla, Múrcia i atres ciutats. Muigué en Granada en l'any 1215, fira 5, dia 4 del més Rabi primer. Casiri, tom 2, pàg. 129, col. 1, i el Dr. D. Juan Lozano, en su Batistania, disertació VII, tom 1, pàg. 244. És autor de:
  1. Bibliotheca Hispana: Obra erudita
  2. Anales Valencianos
  • Mohamad Ben Abdelaziz Ben Saada Abu Abdalla, naixqué en Xàtiva. Fon molt pèrit abdos drets, se dintinguí per l'integretat de les seues costums. Muigué en sa pàtria, als 100 anys en l'any 1217, fira 2, dia 9 del més Shaval. Ibidem, tom2, pàg. 125, col. 1.

Vore també[editar]

Referències[editar]