Canvis

Fill i net de llauradors acomodats, com se diu: "castelloner de soca". Josep Pasqual Tirado naixqué en el carrer Cavallers de la ciutat de Castelló de la Plana, el 12 de maig de l'any 1884. Els seus pares foren Manuel Pasqual i Matilde Tirado. Tingueren tres fills: el mateix Josep, Matilde i Maria Dolors. La família tingué propietats rústiques en casi totes les partides del terme municipal de Castelló: Taxida, La Plana, Ramell, Canet, Rafalafena, Gumbau, Coscollosa, Soterrany, Almalafa, Bovalar i La Magdalena. De malnom eren els Mirona i aixina se li conegué a Josep com "Pepe de Mirona" i també aixina firmà algunes de les seues obres costumistes.  

Fill i net de llauradors acomodats, com se diu: "castelloner de soca". Josep Pasqual Tirado naixqué en el carrer Cavallers de la ciutat de Castelló de la Plana, el 12 de maig de l'any 1884. Els seus pares foren Manuel Pasqual i Matilde Tirado. Tingueren tres fills: el mateix Josep, Matilde i Maria Dolors. La família tingué propietats rústiques en casi totes les partides del terme municipal de Castelló: Taxida, La Plana, Ramell, Canet, Rafalafena, Gumbau, Coscollosa, Soterrany, Almalafa, Bovalar i La Magdalena. De malnom eren els Mirona i aixina se li conegué a Josep com "Pepe de Mirona" i també aixina firmà algunes de les seues obres costumistes.  

Estudià en l'institut vell de Santa Clara, ya desaparegut, i també compaginà el seu treball en l'horta de les propietats familiars.

Estudià en l'institut vell de Santa Clara, ya desaparegut, i també compaginà el seu treball en l'horta de les propietats familiars. Mentres estudiava el bachillerat colaborà en un periòdic estudiantil nomenat ''El Bombo'' i en un pseudònim graciós: P. Pito. D'eixa época són les seues obres, ''Mahomet el Llandero'' i la poesia ''A la bota''.

 

 

El dia [[11 de maig]] de [[1912]] se casà en la que fora la seua nóvia, Joaquina Roig Dols, i s'instalaren en la casa núm. 7 del carrer de l'Ensenyança a on naixqueren els sèt fills del matrimoni: Matilde, Joaquinita, Josep Manuel, Vicent, Maria Lledó, Josefa María i Manuel. Junt al naiximent dels seus fills naixqueren les contalles, les narracions, els contes... que poc a poc se convertirien en llibres quan entrà a formar part de la [[Societat Castellonenca de Cultura]], fundada en l'any [[1919]].  

El dia [[11 de maig]] de [[1912]] se casà en la que fora la seua nóvia, Joaquina Roig Dols, i s'instalaren en la casa núm. 7 del carrer de l'Ensenyança a on naixqueren els sèt fills del matrimoni: Matilde, Joaquinita, Josep Manuel, Vicent, Maria Lledó, Josefa María i Manuel. Junt al naiximent dels seus fills naixqueren les contalles, les narracions, els contes... que poc a poc se convertirien en llibres quan entrà a formar part de la [[Societat Castellonenca de Cultura]], fundada en l'any [[1919]].  

En les eleccions municipals del [[21 d'abril]] de [[1931]] per a formar el primer ajuntament de la [[I República espanyola|República]], fon elegit regidor-síndic sent l'alcalde, Manuel Peláez Edo. Fon elegit pels conservadors i lliberals. Seguí en la política fins a l'any [[1936]] junt a Vicente Tirado Gimeno i segons les actes municipals, defengué els drets dels llauradors, el món agrícola en general, les tradicions culturals i de manera especial, els principis morals i els interessos religiosos de l'Iglésia catòlica.  

En les eleccions municipals del [[21 d'abril]] de [[1931]] per a formar el primer ajuntament de la [[I República espanyola|República]], fon elegit regidor-síndic sent l'alcalde, Manuel Peláez Edo. Fon elegit pels conservadors i lliberals. Seguí en la política fins a l'any [[1936]] junt a Vicente Tirado Gimeno i segons les actes municipals, defengué els drets dels llauradors, el món agrícola en general, les tradicions culturals i de manera especial, els principis morals i els interessos religiosos de l'Iglésia catòlica.

== Tombatossals ==

== Tombatossals ==