Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1291 bytes afegits ,  20:26 23 feb 2012
L'aplicacio de la polvora a l'artilleria s'atribuix als araps, i estos la transmeteren als moros d'[[Africa]], per qual conducte arribà ad [[Espanya]] i d'alli provablement al restant de les nacions d'[[Europa]].
En el transcurs dels sigles XI i XV, l'artilleria era preponderantment de sitiament, per lo qual era concebuda com apta per a demoldre castells i posicions fortificades. En l'aplicacio de les primeres peces, l'efecte psicologic fon el resultat mes immediat i visible.
Des de l'any 1350 fins 1450, s'utilisà el ferro per a la fabricacio dels canons. Estes armes consistien en barres de ferro forjat com dogues de tonellet, que eren unides per a formar un cilindre tou -el tubo- sent reemplaçats despres pels de fundicio, forja en la que se destacaren els belgues. Ademes, s'establi que la quantitat de polvora devia ser pesat, de manera que provocara la descarrega del tir sense arribar a rebentar el cano. Posteriorment, l'increment dels calibres i el llarc dels tubos requeriren noves tecniques de fabricacio.
 
En el cas dels canons lleus, la cambra de polvora i la canya eren fabricats separadament i atornellats junts abans d'escomençar el foc. Este fon l'orige de les armes de retrocarrega. No obstant, les polvores millorades (mes potents) produiren l'abando d'este sistema de carrega per mes de dos segles. Per la seua part, els canons continuaren en el sistema d'alvancarrega. Els proyectils eren de pedra, i els grans canons que els disparaven se montaven sobre taulons o bigues.
[[Categoria: Unitats militars]]
1334

edicions

Menú de navegació