F

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

La F, f en minúscula, és la sexta lletra de l'alfabet valencià i quarta de les consonants. El seu nom en valencià és ef, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, efe.

Fonètica[editar]

En valencià representa la fricativa labiodental sorda, /f/ en l'alfabet fonètic internacional. Rarament representa el sò labial sonor /v/ quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)

Ortografia[editar]

S'escriu ef[editar]

  • Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
  • En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga:
  1. serf, no serv, pero servir.
  2. tuf, no tuv, pero atufar.

Referències[editar]

Vore també[editar]