Farda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Farda roja euroasiàtica

La farda (Sciurus vulgaris) és un animal mamífer rosegador de costums arborícoles que es troba en Europa i en el nort d'Àsia. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d’uns trentahuit fins a quarantacinc centímetros de llongitut incloent la coa (entre vint i trenta centímetros del cos i vora catorze i vinticinc de la coa).

Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels arbres són camins en l’aire. Les potes de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d'un arbre a l'atre. La coa li ajuda a mantindre l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.

Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els pins). En la Comunitat Valenciana, a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les quals els agrada menjar i rosegar les pinyes. En Gran Bretanya i Irlanda, la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (Sciurus carolinensis) d’Amèrica del Nort.

Etimologia[editar]

La paraula farda prové del bereber a’arda, que en eixa llengua volia dir «rata de camp».

Descripció[editar]

La farda té una llargària mija de cap i cos d’entre dèneu i vintitrés centímetros, una coa d’entre quinze i vint centímetros i una massa d’entre doscents cinquanta i trescents quaranta grams. No presenta dimorfisme sexual, puix els mascles i les femelles són iguals en mides. La farda és llaugerament més chicoteta que la farda grisa, que té una llargària d’entre vinticinc i trenta centímetros i pesa entre quatrecents i huitcents grams. Se creu que la coa llarga li ajuda a mantindre l'equilibri i a guiar-se quan bota d'arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda a que l’animal estiga calent mentres dorm.

Atres fardes[editar]

A sovint s’utilisa el terme «farda» en sentit ampli per a referir-se a atres espècies d’aspecte i forma de vida pareguts, prou esteses per la major part dels boscs del món. Principalment s'usa el terme per a les espècies dels gèneres Sciurus i Tamiasciurus.

Per a distinguir-la de les atres espècies s'han propost els noms de farda roja comuna o farda roja europea per a Sciurus vulgaris, que és l'única espècie autòctona d’Europa, si be la farda grisa (Sciurus carolinensis), originària d’Amèrica del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (trescents cinquanta eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.

Aspectes culturals[editar]

Les fardes tenen una connotació cultural positiva, perque representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen anous per a l’hivern. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere Tamias.

En l’antiguetat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del dimoni (degut al color roig del seu pelage) o eren associats al Deu Loki.