Federico Martínez Roda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Federico Martínez Roda
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador, juriste i escritor.
Naiximent: 1950
Lloc de naiximent: Requena, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Federico Martínez Roda (Requena, 1 de novembre de 1950) és un historiador i juriste valencià, és decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de l'Història des de l'any 1997. Catedràtic d'Història Contemporànea, en les Universitats Universitat Cardenal Herrera de Valéncia i CEU San Pablo de Madrit. En l'actualitat impartix classes en l'Universitat Catòlica de Valéncia.

Biografia[editar]

Naixcut en la població de Requena de la comarca de La Plana d'Utiel, l'1 de novembre de 1950, cursà els seus estudis de filosofia i lletres i dret en l'Universitat de Valéncia a on es va doctorar en Història en l'any 1979 en una investigació sobre el Port de Valéncia. Amplià els seus estudis en Brusseles i Ginebra.

Inicià les seues investigacions en l'any 1973 en la seua tesis de llicenciatura sobre l'Ilustració valenciana dirigida per Joan Reglà. Des de llavors, i ininterrompudament, ha treballat en quatre llínees d'investigació: temàtica valenciana, metodologia històrica, globalisació i relacions internacionals i últimament temes d'història militar. En l'any 2014, rebé el XVII Premi Ángel Herrera a l'Investigació en Humanitats.​

Començà la seua carrera docent com a catedràtic d'instituts d'ensenyança mija. Fon director dels instituts de bachillerat d'Utiel i Mislata (1975-1983). Posteriorment fon coordinador del C.A.P. de Geografia i Història de l'Universitat de Valéncia, secretari general de l'Universitat CEU Cardenal Herrera de Valéncia de 2001 a 2008 i Vicerrector de l'Universitat CEU San Pablo de Madrit de 2011 a 2013. En setembre de 2014 s'incorporà a l'Universitat Catòlica de Valéncia.​ Com a professor universitari ha segut invitat en universitats tan variades com les de Cracovia, Wroclaw, Lima, King's Point, Nova York, Managua, Saint Pölten, Wisconsin i Nova de Lisboa.

Ha colaborat en els periòdics Las Provincias, Información i El Mundo. És membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des de l'any 2006. És conseller de les revistes Història, Antropologia i Fonts Orals i Aportes (Revista d'Història Contemporànea) i director de la revista Anals de la RACV des de 2008.

Ha segut decà (2016-2019) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Controvèrsia en el seu decanat[editar]

Controvèrsia

Durant el decanat de Federico Martínez Roda, en abril de l'any 2018, tres acadèmics de la junta de govern, José Francisco Ballester-Olmos, José Vicente Gómez Bayarri i Voro López, varen presentar la seua dimissió per a treballar en sumar als acadèmics contraris al decà. En el fondo de la brecha oberta en la RACV apareix l'acostament de Martínez Roda a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i al seu president, Ramón Ferrer (exacadèmic de la RACV), en l'any 2016, en qui va realisar una declaració conjunta que va aprovar l'assamblea de la AVL i la junta general de la RACV, encara que esta última fon anulada pels tribunals.

L'intenció dels dirigents encapçalats per Federico Martínez Roda era que la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes es llimitara als estudis i abandonara la normativisació del valencià, qüestió que quedaria en exclusiva per a la AVL. L'orgue oficial sosté l'unitat de les llengües valenciana i catalana, mentres que la RACV sempre ha defés l'independència del valencià respecte al català. Eixe pacte suponia, en la pràctica, una cessió a les tesis de la AVL.

En giner de l'any 2019 es celebraren noves eleccions per a elegir una nova junta directiva, el mandat del decà havia complit els tres anys reglamentaris, sent elegit nou decà, José Luis Manglano.

Obres[editar]

Entre les obres que ha escrit, podem destacar les següents:

  • Utiel: la tierra y los hombres (1978)
  • Nuestra tierra, nuestra gente (1982)
  • Comunidad valenciana (1984)
  • Historia contemporánea de la Comunidad Valenciana (1990)
  • Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (1998)
  • La Real Academia de Cultura Valenciana en su nonagésimo aniversario (2006)
  • La división provincial y el final del Reino de Valencia, 1810-1833 (2011)
  • El "Think tank" del valencianismo: la intelectualidad valencianista en tres siglos (2017)

Enllaços externs[editar]