Figuera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Figuera
Figues

La figuera, és l’arbre que produïx el fruit de la figa. Es coneix botànicament com a Ficus carica.

Classes[editar]

Es subdividix en dos classes, segons fructifiquen una o dos voltes a l’any:

  • La primera és la “comú”.
  • La segona “breval”.

Esta darrera, a mitant juny ya dona una primera collita de “flors” o “bacores”, molt apreciades per no tindre competència en els mercats, i ya més tart, a principi d’agost i fins a octubre, junt a la figuera “comú” nos regalen de manera abundosa les seues bondats.

Llegenda[editar]

Es conta que un sabi naturaliste assegurava que “la figa fon creada per la Naturalea per a ser robada i consumida a peu de figuera o dalt de les seues branques”.

Propietats[editar]

Encara que és just reconéixer en el seu fruit una dolçor excepcional i, en efecte, la figa és un dels mossos més abellidors que ixen de la terra, no és un aliment tan nutritiu com puga aparentar: la polpa té un 80% d’aigua i només posseix un 12% de sucre, per tant es d’ampla pobrea alimenticia. Una atra cosa és quan el consum es fa en sec, puix llavors el contingut en sucre es multiplica per quatre i, per contra, la proporció d’aigua es reduïx a menys de tres quartes parts.

El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons l’espècie o varietat a que corresponga. Poden ser redons-allargats, o achatats, verdosos, blancs, morats o negres. En tot cas, les figues s’han de menjar suficientment madures, just quan en la seua pell apareixen els primers clavills generosos que faciliten l’eixida als brolls de sucre humit quan rebenta sa polpa interior. Les “napolitanes o negres” i les “sant de rossí” són les més conegudes en Valéncia.

En l'horta valenciana[editar]

Figuera en l'albufera de Gayanes

En l’horta valenciana la figuera és connatural al paisage, a l’igual que sol estar present en molts corrals de les cases dels nostres pobles i hui també en els chalets. Molts llauradors se’n planten una en cada camp per tal de tindre una bona ombra durant l’estiu, a la vegada que poder regalar a la seua familia una bona cistella plena de figues.

Més apreciades, si cap, són les figues produïdes per les figueres del secà; com no tenen un atre rec que no siga el que arrepleguen de la poca pluja que cau, els fruits són més chicotets i arrugats que els de l’horta, pero també són millors i més dolços.

Enllaços externs[editar]

Commons