Fogueres de Sant Joan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Foguera durant les Fogueres de Sant Joan, en Alacant.

Les Fogueres de Sant Joan és la forma en la que se celebra en Alacant (Comunitat Valenciana) la Nit de Sant Joan. Són les festes oficials de la ciutat i se celebren del 20 al 24 de juny.

Estan declarades d'Interés Turístic Internacional des de l'any 1983[1] i Be d'Interés Cultural Immaterial des de 2014.[2] Els seus orígens són remots pero és en l'any 1928 quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py.

Ademés de en la ciutat d'Alacant, se celebra la festa de fogueres en atres localitats valencianes com Elda, Benidorm o Sant Joan d'Alacant.

Celebració[editar]

En el pregó, que té lloc el dia 19 de juny, es donen per iniciats els festejos. El 20 de juny es planten les "fogueres" o "monuments" artístics de cartó i fusta (fogueres), en ninots artístics, pareguts als de les falles de Valéncia,[3] que contenen una profunda càrrega satírica; i quatre dies més tart es cremen, despuix de llançar-se una monumental palmera de fòcs artificials des del cerro de la montanya Benacantil, a on es troba el Castell de Santa Bàrbara, i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.

Durant els dies de festa hi ha una extensa programació d'actes, en desfilades, passacarrers, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, mascletades, actuacions musicals, campeonats deportius, etc. La festa es viu en el carrer, a on la gent pot menjar i ballar en les "Barraques" i "Racós", i degustar la tradicional en 'coca de tonyina' (coca en tonyina) i les bacores. La festa conta en la seua reina, la Bellea del Fòc, triada entre les que l'any anterior varen ser "Bellees" de cada un dels 88 districtes foguerils.

Les Fogueres es cremen en Alacant la nit del 24 de juny, l'endemà a la nit de Sant Joan, moment de la crema tradicional de fogueres en el restant d'Espanya. A causa de la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen l'evolució del fòc mullen en l'aigua de les seues mànegues als assistents que ho soliciten.

Història[editar]

Esta festa es remonta als temps en qué els llauradors alacantins celebraven el dia més llarc de l'any per a les recolecció de les collites i la nit més curta per a la destrucció dels mals. Esta tradició pronte es va estendre a la ciutat d'Alacant, llavors, l'alcalde va manar comunicar un bando en qué posava:

"...que no s'encenguen fogueres en els carrers, ni menys es disparen tirs ni coets en la nit de Sant Joan i successives, baix multa de 20 a 100 reals."

Pero en l'any 1881, una desorientació de l'ajuntament, va fer que no es publicara el bando. Aprofitant açò, els veïns d'Alacant es varen agrupar per carrers instituint "festes de carrer", en els que hi havia jocs, música i varen començar a crear-se els primers ninots que figuraven a alguna persona a qui li la criticava. I en 1928, es produïx la primera festa oficial de la ciutat d'Alacant, en la que destacava la figura de José María Py, principal difusor de les Fogueres i que deya:

"Les Fogueres d'Alacant són ben conegudes per la seua tradició des de temps remots, deuríem els alacantins donar-los eixe mateix caràcter que s'ha donat a les Falles valencianes."

Esta idea encaminada a atraure el turisme, igual que en Valéncia, va fer que s'organisara, eixe mateix any, les primeres Fogueres de Sant Joan, permeses per l'Ajuntament, a image i semblança de les Falles de Valéncia. A partir de l'any 1932, les comissions varen crear la màxima representació en esta festa; La Bellea del Fòc, càrrec màxim en cada comissió i que es tria anualment.

Les últimes fogueres en el periodo de la Guerra Civil Espanyola es varen celebrar en l'any 1936 recuperant-se en 1939 en la plantà d'una sola foguera. A partir de l'any 1940 la festa tornaria a despegar.

Vore també[editar]

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]

Commons