Fonógraf

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El fonógraf va ser el dispositiu més comú per a reproduir sons gravats des de la década de 1870 fins a la década de 1880. El fonógraf va ser inventat per Thomas Alva Edison, Eldridge R. Johnson i Emile Berliner.

El fonoautógraf[editar]

La primera invenció coneguda d'un dispositiu capaç de gravar una vibració sonora, conegut com "fonoautógraf", inventat pel francés Édouard-Léon Scott de Martinville i patentat el 25 de març de 1857. Podia transcriure una vibració sonora a un mig visible, pero no tenia un modo de ser reproduït despuix. L'aparat consistia en una banya o un barril que arreplegava les ones cap a una membrana a la que estava nugada una corda. Quan aplegava l'ona, esta vibrava i es movia i la vibració sonora podia gravar-se en un mig visible. Inicialment, el fonoautógraf gravava en un cristal fumat. Una versió posterior usava un paper també fumat enrollat en un tambor o cilindre. Una atra versió dibuixava una llínea representant la vibració sonora en un roll de paper. El fonoautógraf era considerat com una curiositat de laboratori per a l'estudi de l'acústica. S'utilisava per a determinar la freqüència d'un to musical i per a estudiar el sò i la parla. No es va entendre fins al cap del desenroll del fonógraf, ya que l'ona gravada pel fonoautógraf era de fet una gravació del sò que a soles necessitava un mig de reproducció adequat per a sonar.

En 2008, estudiosos de l'història del sò americans varen reproduir per primera volta el sò gravat per un fonoautógraf. L'equip va conseguir tindre accés als papers en gravacions del fonoautógraf de Leon Scott que estaven guardats en l'oficina de patents de la Académie des Sciences francesa. Varen escanejar el paper en relleu en un sofisticat programa d'ordenador desenrollat anys abans per la Biblioteca del Congrés nortamericà. Les ones del paper varen ser traduïdes per un ordenador a sons audibles i reconeixibles. Un d'ells, creat el 9 d'abril de 1860, va resultar ser una gravació de 10 segons (de baixa fidelitat pero reconeixible) d'algú cantant la cançó popular francesa "Au Clair de la Lune". Este "fonoautograma" és la primera gravació de sò coneguda, aixina com la primera gravació que és, actualment, reproduible. Molt anterior a la gravació d'un rellonge parlant de Frank Lambert i la d'un concert de Händel realisada per la Companyia Edison, que daten de dos i tres décades despuix, respectivament.

El fonógraf d'Edison[editar]

No va ser fins a 1876, quan es va crear el fonógraf, que va ser el primer aparat capaç de reproduir sò. Quan Thomas Alva Edison va anunciar l'invenció del seu primer fonógraf, la primera peça interpretada va ser "Mary had a little lamb" ("María tenia un corderet") el 21 de novembre de 1877. Edison va mostrar el dispositiu per primera volta el 29 de novembre d'eixe mateix any i ho va patentar el 17 de febrer de 1877.

El fonógraf utilisa un sistema de gravació mecànica analògica, en el qual les ones sonores són transformades en vibracions mecàniques per mig d'un transductor acústic-mecànic. Estes vibracions mouen un estilet que llaura una regata helicoidal sobre un cilindre de fonógraf. Per a reproduir el sò s'invertix el procés.

Al principi es varen utilisar cilindres de cartó recoberts d'estany, més tart de cartó parafinat i, finalment, de cera sòlida. El cilindre de cera, de major calitat i durabilitat, es va comercialisar des de 1889, un any en acabant de que apareguera el gramòfon.

El 2 de decembre de 1889, un representant de la casa Edison, Theo Wangeman, va gravar una interpretació del famós compositor Johannes Brahms. Es tractava d'un fragment de les Danses Hongareses en una versió per a piano sol. Esta gravació encara es conserva, pero la seua calitat és pèssima.

Invents posteriors al fonógraf[editar]

Des de 1877 es varen desenrollar múltiples artefactes similars al fonógraf i varen sorgir les nomenades "talking machines". No obstant, a soles el gramòfon va conseguir fer ombra a l'invenció d'Edison. En 1888, Emile Berliner va patentar el gramòfon, instrument molt similar al fonógraf que es va utilisar per a sonorisar les películes cinematogràfiques i va ser punt de partida de la CBS (Columbia Broadcasting System).

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]