La Font d'En Carròs

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Font d'En Carròs»)
Saltar a: navegació, buscar
Escut de la Font d'En Carròs

La Font d'en Carròs és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el surest de la província de Valéncia, en la comarca de La Safor. Conta en 3.790 habitants en l'any 2018 (INE).[1]

Geografia[editar]

Situat en el sector sur de L'Horta de Gandia. Les altures principals son els vèrtiços geodèsics de segon orde de la Creu (167 m.), Perico (176 m.) i Cuatelles (356 m.).

Drenen el terme els barrancs de Fontanelles i de la Foya.

La vila se troba situada en la zona de contacte entre el pla i la montanya, per lo que algunes dels seus carrers son de pendents més o menys suau. En la plaça principal està la font que donà nom a la població.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat per carretera a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-682.

Barris i pedanies[editar]

En el terme municipal se troben també els següents núcleus de població:

  • Panorama.
  • Tossal Gros D'En Carròs.

Localitats llimítrofes[editar]

El terme municipal llimita en les següents localitats: Alqueria de la Contesa, Beniarjó, Beniflà, Oliva, Potries, Rafelcofer i Villalonga, totes elles de la província de Valencia.

Història[editar]

En la cim del Rabat hi ha restants d'un poblat ibèric que se romanisà posteriorment. I de l'época romana s'han arreplegat fragments de terra sigillata en la partida de Les Jovades i monedes imperials i restants de possibles estatuetes i edificis en l'ermita de Sant Miquel, a on degué existir una important vila rústica altoimperial.

L'actual població es d'orige romà, en un alt percentage d'immigració francesa del sigle XVII, pertanyent a la jurisdicció del castell de Rebollet. L'actual nom de la població se deu a que fon conquistada pel noble Carroç (en valencià, en és un tractament equivalent a senyor o monsenyor, derivat de mossén), eixercint el senyoriu les seues descendents. A finals del sigle XIV passà als Centelles, pertanyent a la jurisdicció dels comtes d'Oliva i ducs de Gandia, fins que en 1771 el senyoriu passà al ducat d'Osuna.

Demografia[editar]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2018
3.333 3.267 3.258 3.211 3.171 3.236 3.286 3.421 3.576 3.899 3.790

Economia[editar]

La base de l'economia local es l' agricultura, respalada per una fabrica de taulellets artesans.

Monuments[editar]

Iglésia de Sant Antoni Màrtir
  • Iglésia Parroquial. S'alça en la part alta de la vila. Es d'estil gòtic i està dedicada a Sant Antoni Màrtir, en les imàgens del Crist de l'Amparament i la Verge del Remei. La primitiva s'erigí en 1329.
  • Castell de Rebollet. Dins del terme se troben els restants del que fon important castell.

Festes locals[editar]

  • Festes Majors. Celebra les seues festes patronals a la Verge del Remei i al Crist de l'Amparament en la 2ªquincena del mes d'Agost.
  • Festa de Sant Antoni i Mercat Migeval. Se celebra l'última semana de Giner, celebrant-se la festivitat de sant Antoni i el mercat migeval.

Política[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983
19831987
19871991 n/d
19911995 Gaspar Pérez Fuster PP
19951999 Josep Blai Benlloch PSPV-PSOE
19992003 María Immaculada Monzó Bledà n/d
20032007 María Immaculada Monzó Bledà PSPV-PSOE
20072011 Gaspar Pérez Fuster PP
2011- Gaspar Pérez Fuster PP

Referencies i enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de La Safor
Gandia    Oliva    Tavernes de Valldigna    Xeraco    Bellreguart    Vilallonga    La Font d'En Carròs    Simat de Valldigna    Daimús    Piles    Xeresa    El Real de Gandia    Almoines    Miramar    Palma de Gandia    Benifairó de Valldigna    Beniarjó    Benirredrà    L'Alqueria de la Comtesa    Rafelcofer    Ador    Barig    Ròtova    Potries    Palmera    Lloc Nou de Sant Jeroni    Alfauir    Beniflà    L'Alqueria de Guardamar    Almiserà    Castellonet