Ford Pinto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Ford Pinto Pangra, versió preparada del coche de serie.

El Ford Pinto era un automòvil compacte per als estàndarts nortamericans.

Se llançà en l'any 1971 per a competir en el mercat estatunidenc contra els coches importats chicotets, i fon un resonant èxit comercial.

Fallos de seguritat[editar | editar còdic]

El Ford Pinto, dissenyat en molt poc temps i en criteris d'economia molt estrictes, tenia dos defectes de seguritat passiva:

  • El depòsit de combustible estava per darrere de l'eix de darrere, en lo qual el coche explotava en molta facilitat en cas de colisió per alcanç. Este defecte de disseny es compartit per atres vehículs Ford (vore llista completa en Disseny irracional en automòvils).
  • La carrosseria era molt dèbil, en lo qual en cas de colisió per alcanç el coche se deformava i les portes quedaven bloquejades, atrapant als seus ocupants en un coche en flames.

Cita sobre el Ford Pinto[editar | editar còdic]

Extractes de l'autobiografia de Lee Iacocca: "Iacocca. Autobiografia d'un triumfador" ("Iacocca: An autobiography"). Edició castellana d'Editorial Grijalbo, 1985.

  • "...a soles en el primer any se veneren més de quatrecentes mil unitats. Açò convertí al Ford Pinto en un èxit enorme, al nivell dels Falcon i els Mustang....[...]...El Pinto tenia dos defectes. El primer, que el depòsit de gasolina estava ubicat darrere del eix, de forma que si se produïa un choc fort per la part de darrere existia la possibilitat de que el vehícul s'incendiara. No era l'únic coche que presentava eixe fallo. Llavors tots els automòvils chicotets tenien el depòsit de gasolina en la mateixa ubicació. I, també, tots els utilitaris sofrien a vegades un aparatós accident que acabava en el vehícul en flames.

Referències[editar | editar còdic]