Francisco Martínez i Martínez

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Francisco Martínez i Martínez
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Juriste
Naiximent: 13 de juliol de 1866
Lloc de naiximent: Altea, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 5 d'octubre de 1946
Lloc de defunció: Altea, Regne de Valéncia, Espanya

Francisco Martínez i Martínez (Altea, 13 de juliol de 1866 - 5 d'octubre de 1946) fon un humaniste i juriste valencià. Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País de la ciutat de Valéncia i de Lo Rat Penat, de la que va aplegar a ser vicepresident. Entre els anys 1941 i 1943 fon Decà del Centre de Cultura Valenciana.

Biografia[editar]

Despuix dels seus estudis de Dret en l'Universitat de Valéncia, a on es va llicenciar en l'any 1889, fon nomenat juge municipal de Villajoyosa. Deixà la carrera judicial pero tingué una intensa activitat cultural.

L'intelectual valencià Francisco Martínez i Martínez, que va viure en la generació de grans erudits com Sanchis Sivera, Teodor Llorente, Nicolau Primitiu i uns atres, i que fon pioner d'estudis històrics i etnològics sobre l'història de Valéncia. Francisco Martínez va destacar en les seues múltiples facetes d'editor, coleccioniste, filòlec, arqueòlec i estudiós de les costums de la seua terra.

Fon membre de societats regionalistes com Valéncia Nova o Lo Rat Penat, Francisco Martínez i Martínez fon una de les grans figures del valencianisme, en una llabor a penes coneguda per les noves generacions. Dedicà la seua vida a la reimpressió d'obres alienes, com les de la Biblioteca d'Autors Cervantins, aixina com a treballs pròpis.

Baix la presidència de Francesc Almarche (1919-1927) fon el responsable de la secció d'Excursions de Lo Rat Penat, lo que no li va impedir desplegar gran activitat en les demés iniciatives culturals de dita associació.

Del valencianisme cultural va passar al valencianisme polític pero pronte es va desenganyar tant per raons personals com pels pèssims resultats electorals obtinguts. El blasquisme, a principis de sigle XX, apareixia com una força política emergent; mentres que els nous partits, inclús els autodenominats valencianistes, tenien molt poques possibilitats de conseguir representació parlamentària o municipal.

Francisco Martínez colaborà estretament junt al president Almarche en les activitats de Lo Rat Penat reorganisant la secció de publicaciones de l'entitat. Se formarà un grup de jóvens que se denominarà Joventut de Lo Rat Penat.

Acabada la presidència d'Almarche, Francisco Martínez contínua en primera llínea, i més encara despuix d'haver segut membre fundador del Centre de Cultura Valenciana en l'any 1915.

Ademés, Francisco Martínez, dotarà un premi als Jocs Florals de l'any 1934.

Les seues colaboracions en publicacions periòdiques varen ser constants. El seu interés per la cultura valenciana li va portar a coleccionar dibuixos, gravats i pintures de gran valor. També va coleccionar ceràmica, bronzes i escultures. Es va interessar pel folclore, va participar en el III Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, celebrat en Valéncia en l'any 1923.

Com a estudiós de l'obra de Miguel de Cervantes, va formar la Biblioteca cervantina d'autors valencians per mig de la que va reeditar llibres cervantins agotats e inclús desapareguts. Francisco Martínez fon el primer traductor de El Quixot (El Quijote, en castellà) a la llengua valenciana.

Obra[editar]

Crítica lliterària[editar]

  • San Francisco, Cervantes y Valencia (1916)
  • Martín Juan de Galba, coautor de Tirant lo Blanch (1916)
  • Don Guillén de Castro no pudo ser Alonso Fernández de Avellaneda (1935)

Història[editar]

  • El Descubrimiento de América y las joyas de la Reina Doña Isabel (1916)
  • Melchor Valenciano de Mendrilazo. Jurado de Valencia (1917)
  • Algo de Bibliografía Valenciano-Vicentista (1920)
  • Un portugués Maestro e Historiador valenciano. Nuevos datos para la biografía de Fonseca (1923)
  • Una leyenda más, destruida. La Colección de Medallas del Doctor Strany (1925)

Folclor[editar]

  • Folklore valencià. Coses de la meua terra (La Marina) (1912)
  • Folklore valenciá. Coses de la meua terra (La Marina). Segona tanda (1920)
  • Folklore valenciano en el Quijote (1922)
  • Folklore valencià. Coses de la meua terra (La Marina). Tercera y darrera (1947).

Jurídiques[editar]

  • Los riegos de la Villa de Altea y su derecho consuetudinario
  • El derecho consuetudinario de Altea

Arqueologia[editar]

  • Un castro romano en Fuenterrobles (distrito de Requena)

Enllaços externs[editar]