Gaeta Huguet Segarra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Gaeta Huguet Segarra
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Empresari, polític, escritor i mecenes
Naiximent: 1882
Lloc de naiximent: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 12 de novembre de 1959
Lloc de defunció: Castelló

Gaeta Huguet Segarra (Castelló de la Plana, 1882-12 de novembre de 1959). Empresari, polític, escritor i mecenes.

Antecedents sobre la personalitat[editar]

Manuel Sanchis Guarner en l'introducció del llibre "De la meua garbera", de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, García Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluís Revest, i "valedors" en Gaeta Huguet. Del "definidor", en Lluís Revest, nos havem ocupat en una ocasió anterior, en la que demostrarem documentalment el seu amor a la "llengua valenciana" i la seua ferma posició front a la “barcelonisació" de la llengua. Hui parlarem del "valedor" de la llengua vernàcula, l'ilustre patrici castellonenc, enGaeta Huguet Segarra, de qui tan poc se parla, encara que dels millons de pessetes que va deixar a la Fundació que du el seu nom, i que té com a fi la defensa i promoció de la llengua valenciana, que en Castelló tot lo món parlava. Més avant, si Deu vol, nos ocuparem dels "conreadors", casi tots ells colaboradors del Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC).

El llegat de Gaetà Huguet Breva es concretà especialment en l'obra de son fill, Gaetà Huguet i Segarra, durant el temps de la II República. De son pare va prendre les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista i l'amor a la llengua del seu poble -potser en una atra orientació i concepció-, i l'arraïlat sentit religiós que marcarà sa vida i del qual encara donen testimoni els seus parents.

Gaetà Huguet Segarra, no era son pare, i encara que es sentia identificat en el nacionalisme valencià d'aquell temps, mai actuà en un ferm aplom que l'apartara de la subordinació cultural al catalanisme que inocentment acabà potenciant en iniciatives com l'elaboració de les Bases del 32 que amparà en el seu mecenage, o l'orientació que la fundació que du rl seu nom encarrilà una volta mort.

Dades biogràfiques[editar]

Gaeta Huguet Segarra naixqué en Castelló de la Plana, en l'any 1882. Fill d'un ilustre castellonenc, Gaeta Huguet i Breva, qui fon professor de francés, primer, en Sudamérica i posteriorment en Nova York, i que quan se'n tornà a Castelló s'afilià al partit de Pi i Margall i fon diputat provincial i regidorl; ademés de polític, era colaborador d'alguns periòdics i revistes de caràcter valencianiste, com ara "Patria Nova". D'ell, en un artícul publicat en el "Bolletí", a la seua mort, escrivia don Lluís Revest estes paraules: "Caigué aquell home a qui l'apassionament generós per una idea fon acontényer símbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l'enamorat cavaller del verb valencià, dic, de la regió valenciana"

En el camp polític destacà Gaeta Huguet Segarra com a fundador del Partit d'Esquerra Republicana, que passaria despuix a ser l'Esquerra Valenciana, figurant entre els mantenedors en Castelló del periòdic "Libertad" (1930) i conseguint per a les Corts de la República el primer diputat valencianiste.

El moviment nacionaliste valencià que sorgia a principis del nostre sigle en Castelló, contava en l'entusiasme per la Renaixença valenciana d'Huguet Breva. Ad ell se deu la fundació de "La Nostra Terra" la primera associació valencianista de Castelló. El valencianisme, o pre-nacionalisme valencià, en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni d'esquerres, puix que ad ell s'adherien igualment esquerristes, federals en posició crítica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni els uns ni els atres miraven al Nort, mai se'ls haguera passat pel cap que la seua nacionalitat fora la catalana.

Gaeta Huguet Segarra estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava més en auge, i en aquell moment històric la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteràries, encara que es distinguira més com a polític que com a escritor. En giner del 37, trobant-se incómodo en un Castelló dominat per forces extremistes, se'n va anar a París, a on estigué un temps, i més tart, fugint dels alemans, va passar a Montpellier, a on va viure poc de temps, fixant posteriorment sa residència, primer en Marsella, i més tart en Andorra, a on vixqué, per lo manco, tres anys en Les Escaldes. A la seua tornada a Castelló, en l'any 1954, va viure tres mesos en casa de sos parents, els Segarra (família de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser torbat per les seues idees polítiques. Durant la seua absència, un familiar seu, que gojava de poders, va anar venent-li finques pero encara va quedar en bona posició econòmica, per més que venguera la seua célebre masia de Benicàssim, molt coneguda pels de Lo Rat Penat.

De En Gaeta Huguet queden dos "fundacions", una de caràcter local, poc important, i una atra de caràcter regional, prou suculenta, de la qual és actualment president efectiu Adolf Pizcueta i president d'honor l'alcalde de Castelló. Va morir el 12 de novembre de 1959.

Huguet i Segarra, la política i les bases del 32[editar]

Manuel Sanchis Guarner en l'introducció del llibre “De la meua garbera”, de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castelló i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, Garcia Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest; i valedors, en Gaeta Huguet i Segarra (Castelló, 1882-1959).

El llegat de Gaeta Huguet i Breva, es concretà especialment en l'obra de son fill, durant el temps de la II República. De son pare va prendre les idees polítiques i socials, la seua passió valencianista, l'amor a la llengua del seu poble, i l'arraïlat sentit religiós de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni sos parents.

Gaetà Huguet Segarra estava identificat en el nacionalisme valencianiste de son pare, pero actuà en una época en que este nacionalisme estava més floreixent, i en aquell moment històric la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteràries, encara que se distinguira més com a polític que com a escritor, d'ell a soles es coneix un llibre, titulat “Els valencians de secà”.

Acció Republicana de Castelló, heretà el pensament d'Huguet Breva i la tradició del federalisme de Francesc Pi i Margall, encapçalada per jóvens com Huguet i Segarra, Ferran Vivas, Miquel i Francesc Peña Masip…, durant la dictadura de Primo de Rivera, les seues finalitats eren: acabar en la Monarquia i el caciquisme, criticant la dictadura i tornar a la república, se disolgué en l'any 1931.

Gaetà Huguet i Segarra, va ser l'encarregat de propondre a la Castellónenca la redacció de les bases ortogràfiques, i és u dels firmants del compromís ortogràfic de Castelló, de l'any 1932, pero tots sabem que aquelles bases eren purament ortogràfiques i provisionals sense tocar la morfología, sintàxis i vocabulari: ningún fill de Castelló les hauria firmat si haveren dit que anaven a introduir per mig d'elles la “normalitzacio” catalana, ara oficial, en menyspreu de la dolça llengua de Castelló, que ells tan estimaven. Dit accord no va tindre resò en la prensa de Castelló, ni al dia següent, ni a la semana ni al mes, no apareix cap notícia.

D. Josep Mª Guinot i Galan, (Artana 1907-Castelló 2005), filòlec castellonenc, fundador de l'associació cultural castellonenca Cardona Vives, i acadèmic d'honor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), referint-se a d'elles diu:

…6. Les “normes” varen conseguir el seu objectiu, unificar l’escritura valenciana, pero a un preu molt alt: la subordinació de la llengua valenciana a la codificació fabriana, escomençant per l’ortografia i seguint per la morfologia, sintaxis i vocabulari. Eixa conversió, eixe assombrós canvi, ha segut obra d’habilissims prestidigitadors, principalment Carles Salvador i Manuel Sanchis Guarner, que Deu els tinga en la Glòria, qui escrigueren sengles gramatiques fent de moment certes concessions al valencià pero en el proposit d’anar aproximant-se poc a poc, no sols a la total ortografia de l’Institut, sino a la completa codificacio fabriana. El resultat ha segut esta llengua hibrida, de base valenciana pero catalanisada, que no agrada a ningu, i que oficialment s’impossa per la Generalitat actual, avalada pels pancatalanistes i consentida, quan no defesa a ultrança, per un nucleu universitari que s’obstina en negar-li a la nostra llengua el titul de “llengua valenciana” i el dret a ser cultivada lliterariament” (Las Provincias, octubre 1988).

Huguet organisava en agost de 1933, la “Colònia Escolar Valencianista” (de Sant Pau, Albocàsser), i en 1935, impulsaria la constitució de “Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes”, entitat cultural de relació en totes les entitats valencianistes, mantenint contactes en organisacions de Catalunya, Galicia i les Vascongades.

En l'any 1934, destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de Manuel Azaña, i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de 1935. Despuix militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.

Impartia classes per a “la enseñanza y depuración de la lengua valenciana”, sent contestat per Sangüesa, que no veïa clar el valencià que ensenyava:

El Sr. Huguet, quien aparentemente obcecado en inculcarnos un valencianismo falso, arbitrario y de supuesto contenido literario, formado por negaciones y prejuicios….

En giner de 1937, i trobant-se incómodo en un Castelló dominat per forces extremistes, s'en anà a París, despuix a Montpellier fugint dels alemans i a Marsella per a més tart recalar en Andorra, uns tres anys. En l'any 1954, torna a Castelló, vivint tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (família de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees polítiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gojava de poders, va anar venent-li finques, pero encara va quedar en bona posició econòmica, per més que li venguera la seua célebre “Masia de Benicàssim”.

Els reconeiximents ad esta gran persona (son pare), han segut escasos, el 9 d'octubre de 1932, l'Ajuntament de Valéncia inaugurà un carrer en el seu nom en el barri de Russafa, bella llapida que el franquisme s'encarregà d'arrancar en l'any 1939, sense tornar mai més al seu lloc.

Hui en dia, en la ciutat de Castelló, n'hi ha un polideportiu i un colege en el nom de Gaetà Huguet.

Vore també[editar]

Referències[editar]

Font en autorisació Cardona Vives