Galway

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Catedral de Nostra Senyora de Galway

Galway (en irlandés "Gaillimh") és la capital del comtat de Galway, en Irlanda. La ciutat es troba en la costa oest de l'illa, en el racó nort-occidental de la baïa de Galway. El riu Corrib travessa la ciutat. Jovenil i dinàmica, és una de les ciutats en més creiximent econòmic de l'Unió Europea, en una població de 75.414 habitants (segons el cens de 2011), aumenta constantment en l'arribada d'estudiants a les seues dos universitats, la National University of Ireland, Galway i la GMIT, aixina com de treballadors estrangers, en gran part espanyols.

Història antiga[editar | editar còdic]

En més de huit sigles des de la seua fundació, Galway, en gaèlic Gaillimh (de gall i am, "riu rocós"), deu el seu nom al llit de pedres del Corrib, el riu que la travessa. Encara que, si hem de creure en les llegendes, l'orige del topònim es trobaria en la mitologia celta, segons la qual Galvia, filla del rei Breasal, es va ofegar prop d'una roca en el Corrib. Finalment, una corrent minoritària d'historiadors defén que el nom és una derivació del terme llatí Gallaeci (Gallaecia), terra en la que els ancestres de Galway haurien tengut fluïdes relacions des de temps molt remots.

Des de la seua fundació[editar | editar còdic]

Dún Bhun na Gaillimhe ("Fort en els baixos del Gaillimh") va ser construït en 1124, pel rei de Connacht, Tairrdelbach Ua Conchobair (10881156). Va ser en un principi un chicotet assentament que va créixer al voltant del fort. Durant l'invasió normanda de Connacht al voltant de 1230, Galway va ser sitiada i capturada per Richard Mor de Burgh, un dels invasors anglonormandos, va aplegar a estes latituts i va intentar prendre el castell defés pel clan local dels O'Flaherty. Despuix de dos anys de seges, va conseguir el seu objectiu. Des de 1232, acossada per les tribus irlandeses, la vila de Galway va créixer amurallada i fidel al tro anglés. De la mà dels dirigents normandos, unes quantes famílies varen monopolisar els principals negocis. Esta va ser la génesis de les nomenades catorze tribus de Galway, apelatiu que els soldats d'Oliver Cromwell dedicarien sigles despuix als poders fàctics de la ciutat.

En les albors del sigle XIV, la vila ya començava a perfilar-se com un puixant port comercial en el que els vins espanyols eren molt apreciats. Potser la més important d'eixes famílies va ser la dels Lynch que varen construir l'iglésia de Saint Nicholas, considerada com la segona parròquia migeval més gran i millor conservada d'Irlanda.

Relació en Espanya[editar | editar còdic]

La ciutat de Galway va ser destí habitual de barcos espanyols en els sigles XV i XVI, en l'antic moll encara es conserven arcs, just davant del Spanish Parade. El comerç del vi, el qual era el centre de casi totes les transaccions comercials en Galway; la peixca del salmó, disputada entre francesos, portuguesos, anglesos i espanyols, els quals es varen eixir en la seua quan Felip II va accedir a pagar 1.000 lliures pel dret espanyol a peixcar, la lluita contra el protestantisme i la comuna aversió a Anglaterra varen propiciar una gran cooperació. "Tot en esta ciutat té un aire a Espanya." Quan el viager escocés Robert Graham va visitar Galway en 1836, va escriure que la supèrbia, que segons ell era típica de la península Ibèrica, definia als seus habitants, i que en els carrerons es podia percebre l'ambient de duel i indolència propi de latitut més meridionals. Encara que les seues afirmacions poden considerar-se hui alguna cosa desfasades, és impossible negar que Galway encara conserva la seua vocació de port espanyol i —furtant-li els versos a José Agustín Goytisolo— el desig de ser capital de les mars, alberc d'estrangers i pàtria dels valents.

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

  • La Catedral Catòlica de La nostra senyora de l'Asunción i Sant Nicolás.
  • El museu de Galway i els Arcs espanyols (City Museum and Spanish Archs).
  • Nora Barnacle's museum chicotet museu (solament obert en estiu) dedicat a James Joyce, un dels més grans escritors irlandesos. El museu està situat en l'antiga casa de Nora Barnacle, l'esposa de James Joyce.
  • El castell dels Lynch antiga mansió de la família Lynch, una de les 12 tribus de Galway, situada en el cantó de Shop Street en la Abbey Gate Street Upper. És un bon eixemple de conservació i adaptació d'edificis antics a ciutats modernes: Actualment es troben ací una sucursal del AIB en Galway.
  • El tribunal de Justícia i l'antic Ajuntament (Court House & Town Hall). Abdós daten de 1818 pero han sofrit moltes rehabilitaiones. L'ajuntament es va traslladar en 1901. Actualment servix com a teatre.
  • St. Nicholas Church de l'Iglésia d'Irlanda, fundada en 1320, gràcies a la célebre família Lynch, en honor a Saint Nicolás de Myra, sant patró dels marins. Va rebre la visita de Cristóbal Colón en 1477.
  • El molí del pont (Bridge Mills) situat a un dels costats del pont O'Brien, sobre el riu Corrib.
  • El carrer de les compres (Shop Street) construïda en el sigle XVIII.
  • L'assut i el pont de Salmó. El pont del bot del Salmó va ser construït en 1818.
  • El festival de música migeval de Galway (Galway Early Music Festival).
  • El festival de les ostres en Galway. (Galway Oyster Festival).
  • Galway Races. Segurament les més famoses carreres de cavalls d'Irlanda.

Ciutats agermanades[editar | editar còdic]

  • Aalborg, Jutlandia Septentrional, Dinamarca.
  • Bradford, Inglaterra, Reino Unido.
  • Cambridge, Massachusetts, Estados Unidos.
  • Chicago, Illinois, Estados Unidos.
  • Lorient, Bretaña, Francia.
  • Milwaukee, Wisconsin, Estados Unidos.
  • Moncton, Nuevo Brunswick, Canadà.
  • Qingdao, Shandong, China.
  • San Luis, Misuri, Estados Unidos.
  • Seattle, Washington, Estados Unidos.
  • Waitakere, Norte, Auckland, Nueva Zelanda.

Referències[editar | editar còdic]

http://web.archive.org/web/20140611215343/http://www.galwaycoco.ie/en/media/County%20Galway%20Preliminary%20Census%202011%20Results.pdf Consultat el 28 de decembre de 2012.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons