Geografia de la Comunitat Valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Geografia del Regne de Valencia»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Image presa per satèlit del Regne de Valéncia

La Comunitat Valenciana també nomenada Regne de Valéncia, és una comunitat autònoma d'Espanya situada al est de la Península Ibèrica, en el llitoral del Mar Mediterràneu. En 23.255 km2, és l'octava comunitat d'Espanya per superfície i representa el 4,60% de l'extensió de l'estat.

Lo Regne, estret i allargat, s'estén entre el riu Sénia (Vinaròs) i El Pilar de la Foradada, un poc més al sur del riu Segura, en una delimitació terrestre de 840 km i una llongitut de costa de 518 km. Ademés, les illes mediterrànees de les Columbretes i Tabarca pertanyen també a la Comunitat Valenciana. La seua posició geogràfica és 40º 47' en l'extrem nort, 37º 51' en l'extrem sur, 0º 31' E en l'extrem oriental i 1º 32' W en l'extrem occidental.


Relleu[editar | editar còdic]

Les montanyes ocupen la major part del Regne, deixant solament una estreta franja llitoral per a les planures que, ademés, sols s'amplien en l'extrem nort (planura de Vinaròs), en la Plana de Castelló, en l'Horta de Valéncia i en l'extrem sur (Baix Segura). En el rest de la costa, les montanyes es troben a curta distància de la llínea llitoral.

D'una visió de conjunt, lo regne de Valéncia és la zona de contacte i final de dos grans serres peninsulars: el Sistema Ibèric pel nort i el Sistema Bètic pel sur. Estos dos sistemes delimiten, a nivell peninsular, dos grans unitats interiors: Depressió de l'Ebre i la Submeseta sur; esta última s'adinsa en el territori autonòmic provocant el dit altiplà de Requena-Utiel. El contacte entre els sistemes Ibèric i Bètic se produïx al sur del riu Xúquer, en la dita falla sur-valenciana.

Sector Ibèric[editar | editar còdic]

Horta de Valéncia vista per satèlit

El sistema Ibèric desplega les seues estribacions montanyoses cap al Mediterràneu en el sector septentrional de la Comunitat Valenciana. El sistema se veu interferit i dislocat per atres tres accidents del terreny: les Cordilleres costeres catalanes, que l'afecta en l'extrem més al nort; la depressió del Golf de Valéncia, al sur; i les serres Bètiques, al suroest. Estes interferències mostren unes serres molt afectades per fractures paraleles a la costa, lo que se traduïx en que l'orientació típicament ibèrica siga nítida solament en casos aïllats (serres d'Espadà i Calderona).

El relleu d'este sector no és pròpiament resultat plegaments alpins, sino d'esforços distensius, aparellats pel afonament de la fosa balear i la formació del Golf de Valéncia, que obriren una série de valls, foyes i corredors.

Depressió central valenciana i montanyes circumdants[editar | editar còdic]

La depressió valenciana, situada immediatament al sur del sector ibèric, és la major planura llitoral de tota la conca mediterrànea ibèrica. Ací se concentra l'àrea metropolitana de Valéncia, la major aglomeració humana de la regió i la tercera d'Espanya (despuix de Madrit i Barcelona).

Sector Bètic[editar | editar còdic]

El sector de cordilleres i valls bètiques comença al sur de la denominada falla sur-valenciana, que arranca propet del mar a l'altura de Xeresa, passant per les serres de Buixcarró en Barig i per la Serra Grossa fins a terres d'Almansa.

Els plegaments que en este sector trobem, que també se produïren durant el paroxisme alpí, son d'edats més jóvens que els que trobem en el sector ibèric. Per tant, els relleus són escarpats i en caps no tant plans, valls més profundes i major activitat sísmica.

Els relleus mostren una clara alineació estructural (SO-NE) imposta per plegaments i falles, aixina com la naturalea de les roques que serà més o manco resistent a l'erosió. Les roques més dures calcàrees, dolomies i algunes arenisques sobre les serres més elevades (Benicadell, Serrella, Aitana, Puig Campana, Ifach). En canvi, les argiles i margues estan presents en els fondos de les valls i zones deprimides en general.

Clima[editar | editar còdic]

El clima de la Comunitat Valenciana és mediterràneu. La major part del territori valencià presenta un clima mediterràneu típic, encara que en el centre i el sur de les comarques alacantines presenten un clima mediterràneu sec (en un regim de pluges molt escàs a lo llarc de la major part de l'any) i en algunes zones de l'interior es troba un clima mediterràneu continentalisat.

L'efecte suavisant del mar Mediterràneu s'estén a tot el territori valencià, ya que tota la Comunitat Valenciana (excepte el Racó d'Ademús) es troben a manco de 100 km. de la costa.

Hidrografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons