Geometria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

La geometria, terme que ve del grec γεωμετρία: γεω- (terra) i -μετρία (mida), és una branca de la matemàtica que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, polígons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superfícies, etc. Els seus orígens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en física, mecànica, cartografia, astronomia, nàutica, topografia, balística, etc.

La naturalea visual de la geometria la fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'àlgebra o de número. Pero el llenguage geomètric també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.

Història[editar]

Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga Mesopotàmia, Egipte, i a la Vall de l'Indu vora l'any 3000 a.C.. La geometria primerenca era una colecció de principis empírics fent referències a llongituts, ànguls, àrees, i als volums, que foren desenrollats per a cobrir una certa necessitat pràctica a l'examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts més antics en geometria són el papir egipci de Rhind i papir de Moscou, les tauletes d'argila babilòniques i el Shulba Sutras indi, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capítuls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.