Ghana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


Republic of Ghana
República de Ghana
Bandera de Ghana
Bandera
Lema: Freedom and Justice
Llibertat i Justícia
himne nacional: God Bless Our Homeland Ghana
 
Situació de Ghana
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Accra
1.970.400 hab. (2005)
5_33_N_0_15_W_ 5° 33′N 0° 15′O
ciutat més poblada Accra
Idioma oficial Anglés
Forma de govern República presidencialista
John Evans Atta Mills
John Dramani Mahama
Independència
 • declarada
del Regne Unit
6 de març de 1957
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 79º
239.460 km2
3,5%
2.093 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 50º
21.946.247
87 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per càpita
Lloc 74º
US$ 54.330.000
US$ 2.601
IDH (2007) 0,553 (135º) – Mig
Moneda Cedi (GHC)
‎Gentilici Ghanés, ghanesa
Fus horari UTC
Domini Internet .gh
Prefix telefònic +233
Prefix radiofònic 9GA-9GZ
Còdic ISO 288/GHA/GH
Membre de: ONU, UA, Commonwealth

1 També se parla: ga, twi, ewé, dagbani i fante.

Ghana, oficialment República de Ghana, és un país d'Àfrica occidental. Llimita a l'oest en Costa de Marfil, al nort en Burkina Faso i a l'est en Togo. Al sur conta en un litoral que dona al golf de Guinea.

Ghana fon el primer país Subsaharià de l'Àfrica colonial en independisar-se en l'any 1957. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de Costa d'Or , l'Imperi d'Ashanti i la franja britànica de Togolàndia, com a resultat d'un plebiscit organisat per les nacions Unides.

La seua llengua oficial és l'anglés, en algunes regions també es parla ga, twi, ewé, dagbani i fan-te.

És membre de les principals organisacions mundials i regionals, com la Mancomunitat de nacions, la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental i l'Unió Africana.

Etimologia[editar]

La paraula "Ghana" significa 'rei guerrer',[1] d'a on ve "Guinea" (a través del francés guinoye) que s'utilisa per a referir-se a la costa d'Àfrica occidental (com en "golf de Guinea").

Història[editar]

Els imperis africans[editar]

La República de Ghana li deu el seu nom a l'Imperi de Ghana d'Àfrica occidental,[2] el qual fon controlat per Sundiata Keita en l'any 1240 i absorbit a la seua vegada per l'Imperi de Malí. Des del punt de vista geogràfic, l'antiga Ghana es troba a 500 Km. al nort de l'actual territori ghanés, entre els rius Senegal i Níger. No obstant, la Ghana moderna té vínculs ètnics i culturals en l'imperi homònim, puix cap allí migraren les seues poblacions sudàniques, en particular les que habitaven la conca del riu Níger.

Presència europea[editar]

Els portuguesos arribaren en el sigle XV. Com varen trobar tant d'or entre els rius Ankobra i Volta varen batejar a la regió Mina, que significa lo mateix que en valencià. En l'any 1481, el rei Joan II de Portugal li encarregà a Diogo d'Azambuja la construcció del Castell d'Elmina, que fon acabat l'any següent a fi de comerciar en or, marfil i esclaus.

Castell d'Elmina.

En l'any 1598 els holandesos varen construir Komenda i Kormantsi. En 1637 s'apropiaren del Castell d'Elmina, i en l'any 1642 del Fort Sant Antoni en Axim, Regió Occidental.

Durant el sigle XVII també arribaren a l'actual territori ghanés anglesos, danesos i suecs. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats varen construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el sigle XIX la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues bases.

Quan els holandesos varen partir en l'any 1874, els anglesos, que eren els únics europeus restants, convertiren la regió en una colònia.[3]

En l'any 1946 es varen vore les primeres senyals del final de l'época colonial i enl'any 1951 es promulgà la primera constitució.

Independència[editar]

Ghana va sorgir en l'any 1957 de la fusió de la Gold Coast, l'Imperi d'Ashanti i la part anglesa de Togolàndia.

Monument a Kwame Nkrumah en Accra.

El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon Kwame Nkrumah, un líder africà anticolonialiste i el primer en sostindre que a soles unint-se el continent podria evitar el neocolonialisme. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el panafricanisme, una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'Universitat Lincoln en Pensilvània. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de Marcus Garvey, famós pel seu Moviment de Volta a Àfrica, i les de l'acadèmic W.E.B. Du Bois en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un colp militar en l'any 1966.

Després d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent Jerry Rawlings accedí al poder en 1981. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El multipartidisme i una nova constitució varen ser aprovats en l'any 1992. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en 1996 fon reelegit.

John Kufuor, que fon triat en 2000,com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per John Evans Atta Mills com nou president de Ghana, a partir del 7 de giner de 2009, havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de l'any 2008.

Organisació polític-administrativa[editar]

Mapa polític de Ghana

Ghana es dividix en 10 regions, les quals a la seua vegada es dividixen en 130 districtes.

La major en superfície és la Septentrional en uns 70.388 km2, i la menor la del Gran Accra, en 2.593 km2. Les menys poblades són les dos regions frontereres del nort, Ghana Occidental i Oriental, les quals també són les més seques, puix es troben en el llímit meridional del Sahel. La zona suroest de tot el territori és la més plujosa, fèrtil i densament poblada.

La regió-regne dels Ashanti té una forta identitat que inclou el manteniment d'una monarquia en forts poders simbòlics, culturals i representatius. És la més poblada, per damunt inclús del Gran Accra, a on es troba la capital.

Les regions de Ghana són les següents:

Govern i política[editar]

Cort Suprema de Ghana.

Ghana és una república que forma part de la Mancomunitat Britànica de nacions (Commonwealth).

El seu Cap d'Estat, actualment John Evans Atta Mills, dispon de poders eixecutius. El vicepresident és John Dramani Mahama.

El Parlament de Ghana és unicameral i en l'actualitat està dominat per dos chicotets partits revolucionaris, el Nou Partit Patriòtic i el Congrés Nacional Democràtic.

Economia[editar]

Encara que es troba ben proveït de recursos naturals, Ghana és un dels països més pobres d'Àfrica occidental i del món [1]. Depén de l'ajuda tècnica i financera internacional. No obstant, és el tercer productor mundial de cacau.[4] També l'or, la fusta, els diamants, el manganés i la bauxita[5] són importants fonts d'ingressos.

L'economia local gira al voltant de l'agricultura de subsistència, que supon el 40% del PBI i utilisa al 60% de la població activa, principalment chicotets propietaris agrícoles.

Casa del Cacau, en Sunyani.

Un sector en expansió és el turisme, el qual ha pogut desenrollar-se gràcies a la bellea de les plages en el golf de Guinea i a l'interés que suscita la vida salvage dels seus parcs naturals. Els visitants varen passar de 146.000 en l'any 1990 a 442.000 en l'any 2006.[6]

La presa d'Akosombo és una important font tant d'electricitat com d'entrades per la seua exportació a atres països, en particular a Togo i a Bènin. En l'any 2003 Ghana va produir 5.400 millons de KWh d'electricitat. No obstant, els baixos nivells del llac Volta han disminuït la seua productivitat.

L'Unió Europea és el seu principal soci comercial.

Geografia[editar]

Image satelital de Ghana

Ghana se situa en el golf de Guinea, en Àfrica Occidental, alguns graus al nort de la llínea de l'Equador. La mitat del territori es troba a manco de 152 msnm. El punt més elevat del territori té 883 m.

El seu litoral de 537 km. consistix principalment en terrenys baixos i arenosos, des dels quals s'estenen planes cobertes d'arbusts, solcades per uns quants rius, la majoria dels quals són navegables per mig de chicotetes embarcacions com canoes.

En el centre del país, en la frontera en Costa de Marfil, s'estén una franja de selva tropical. Es tracta de la regió d'Ashanti, la major productora nacional de cacau, minerals i fusta.

El llac Volta és un gran llac artificial que ocupa el 3,3% del la superfície nacional. S'estén des de la presa d'Akosombo, al suroest de Ghana, fins a la ciutat de Yapei, a més de 500 km. al nort. El llac genera electricitat i proporciona una via de transport cap a l'interior, ademés de ser un recurs potencialment valiós per a l'irrigació agrícola.

Clima[editar]

El clima de la regió és tropical, seguint les masses d'aire provinents del nordest i del sistema equatorial del suroest. La franja costera occidental és relativament seca, el suroest humit, i el nort sec.

Hi ha dos estacions de pluges en el sur, la primera de maig a juny i la segona d'agost a setembre. En el nort, les estacions de pluja tendixen a solapar-se. La precipitació mija anual és de 2.100 mm en el suroest, de 830 mm en la zona costera i de 1.000 mm en el nort.

Les temperatures varien poc, entre 20° C i 30° C.

Ecorregions[editar]

El Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF) dividix el territori de Ghana en les ecorregions de mosaic de selva i sabana de Guinea en el centre i surest del país, sabana sudanesa occidental en el nort, selva guineana oriental en el suroest, i manglar d'Àfrica central en la costa oriental.

Demografia[editar]

Aument de la població entre els anys 1961 i 2003.

Ghana té 22.931.000 (2007) d'habitants distribuïts en més de 75 ètnies diferenciables per la llengua local. El principal grup ètnic és el dels negres africans, que representa el 99,8% del total. Les principals tribus són Akan en 44%, Moshi-Dagomba 16%, Ewe 13% i Ga 8%. Els europeus i atres grups representen a penes el 0,2%.

L'esperança de vida al nàixer és baixa, de 59,1 anys (2007) i la seua població és jove, a causa de la desigualtat entre la natalitat i la mortalitat. La seua taxa de natalitat i de mortalitat són respectivament de 29,8 i de 9,5 per 1.000 habitants.

La llengua oficial és l'anglés, pero a nivell local també es reconeixen les llengües africanes com akan, moshi-dagomba, ewe i Ga.

Els ghanesos són majoritàriament cristians (63%) i musulmans (16%). Un 21% practica religions indígenes africanes.

Se sap que el regne Ashanti en el sigle XIX aplegà a tindre 3 millons [2].

Cultura[editar]

Franges de teixit kente.

Les activitats tradicionals més característiques de Ghana són els treballs d'orfebreria i la colorida textileria, en particular els teixits kente, localment coneguts com nwentoma, els quals són fabricats en una tela composta per una trama de franges intercalades. Els colors utilisats tenen un fort simbolisme.[7] La roba dissenyada en ella és molt apreciada com a artesania i conta en un mercat internacional. Les primeres peces conservades daten del sigle XII.

Lliteratura[editar]

La tradició lliterària del nort de Ghana està molt influenciada per l'islam. La del sur per missioners catòlics. Gràcies a l'influència europea diversos grups llingüístics desenrollaren sistemes basats en l'alfabet llatí. No obstant, la major part de les publicacions ghaneses són en anglés.

Alguns escritors, poetes i acadèmics notables de Ghana són Kofi Awoonor, Ama Ata Aidoo, Anton Wilhelm Amo, Anthony Appiah, Ayi Kwei Armah, Ottobah Cugoano, Amma Darko, W.E.B. Du Bois i J. E. Casely Hayford.

Arquitectura[editar]

Castell de Cape Coast.
Dins de les construccions tradicionals ghaneses destaquen les ashanti, lo mateix que els forts i castells construïts en la costa pels portuguesos entre Keta i Beyin. Eixos llocs estan en la llista del Patrimoni de l'Humanitat de l'UNESCO.[8]

Gastronomia[editar]

Plàtano, fesols rojos, cacauets, casava, arròs, tomaca i peix són els ingredients més freqüents de la cuina ghanesa

Lloc de venda de peix en Nyakrom.

Alguns components típics són el puré, que és un puré de plàtano en yuca o nyame; el kenkey, és dir boles fermentades de farina de dacsa, cuites al vapor i embolicades en fulles de la mateixa planta; i el kokonte i el banku, que són respectivament pastes de yuca cuita, i de dacsa fermentada.

Eixos ingredients i components solen presentar-se en sopes, les quals es preparen en peix, cabra, corder o gallina.[9]

Atres especialitats ghaneses són el gari foto, que té ous, ceba, llangostins, tomaca i all, el omo tuo, que són boles de puré d'arròs en sopa de cacauet. Dos plats a base de plàtano són el 'red-red, en salsa de fesols, i el kelewele, molt fregit i coent.

Dos salses són la agushie, de puré de llavors en tomaca i all, i la molt coenta shet.

Els llocs de menjars ràpides es criden chop bars.[10]

Deports[editar]

La millor participació de Ghana en els Jocs Olímpics fon en Roma quan va obtindre una medalla d'argent. En atres participacions també ha conseguit tres de bronze.

Estadi de Sekondi-Takoradi.

El deport més popular és el fútbol. La seua Selecció Nacional ha segut una de les protagonistes de la Copa Africana de nacions la final de la qual ha disputat en set ocasions, guanyant-la en 1963, 1965, 1978 i 1982. Ha segut el seu país organisador en 1963, 1978, 2000 (junt en Nigèria) i 2008.

A pesar de ser una de les seleccions de més alt nivell en Àfrica, Ghana no va participar en les Copes Mundials de Fútbol sino fins a la edició de 2006 disputada en Alemanya, a on fon l'equip africà que més llunt arribà ya que a soles fon eliminada en els octaus de final, al perdre tres gols a zero contra Brasil.

Ha conseguit aixina mateix destacades participacions en mundials de categoria de menors.

Notes[editar]

  1. Jackson, John G. Introduction to African Civilizations, 2001. ¨Pág. 201.
  2. artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés.
  3. p. 76 Rational Choice and British Politics: An Analysis of Rhetoric and Manipulation from Peel to Blair. MacLean, Iain. 2001.
  4. artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés.
  5. The World Factbook
  6. artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés.
  7. Roba Kente." African Journey. 25 de setembre del 2007.
  8. Llista del Patrimoni de l'Humanitat
  9. «Ghana.Co.uk Food», 4 de decembre de 2008.
  10. «Ghana.Co.uk Food», 4 de decembre de 2008.


Enllaços externs[editar]


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benín    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabon    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    São Tomé i Príncipe    Senegal    Serra Leone    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    República Democràtica del Congo    Ruanda    Chad
Àfrica Oriental : Jibuti    Eritrea    Etiopia    Kènia    Seychelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsvana    Comores    Lesotho    Madagascar    Malawi    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Suazinlàndia    Zàmbia    Zimbaue