Gots

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Els gots eren un antic poble d'orige bàltic, que vora el sigle III formà un estat entre els rius Don i Danubi. Els gots estaven composts per dos grans grups: els ostrogots, situats aproximadament al nort del mar Negre, i els visigots a ponent dels anteriors, per l'àrea del baix Danubi, en estret contacte en l'Imperi romà.

Història[editar]

Els gots varen aparéixer en terres bàltiques situades entre els rius Vístula i Nemunas o Niemen, i a principis de la nostra era ya controlaven les rutes comercials que comunicaven el Bàltic i el mar Negre. La seua expansió i importància numèrica són indiscutibles quant entren en contacte en els romans.

Quant arribaren els huns des de l'Àsia, els ostrogots varen caure temporalment baix el domini dels invasors, mentres que els visigots travessaren el Danubi i penetraren dins de l'Imperi romà. Desde llavors, les seues trayectòries es bifurquen:

-Els ostrogots formaren un estat sobre Itàlia i Dalmàcia que desaparegué conquistat pels biçantins a mitan sigle VI.

-En el sigle V, els visigots formaren un regne en el sur de la Gàlia, centrat en Tolosa, i més tart en Hispània, i situaren la seua capital en la ciutat de Toledo, pero l'estat visigot d'Hispània desaparegué derrotat pels àraps en la batalla del Guadalete (711).

Bibliografia[editar]

  • Domínguez Hernández, F. Los godos. Desde sus orígenes bálticos hasta Alarico I. Editat per A. de Lamo, 2010. ISBN 978-84-9923-545-5
  • Miranda-García, F. Breve historia de los godos. Madrit. Edit. Nowtilus, 2015. ISBN 978-84-9967-736-1
  • Rosales, Jurate. Los godos. Barcelona, editorial Ariel, 2004. ISBN 84-344-6717-8