Gramàtica del valencià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

La gramàtica del valencià és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua valenciana.

Fonologia[editar]

Vocals[editar]

Vocals tòniques[editar]

En valencià hi ha sèt vocals tòniques[1]:

  • a (mà);
  • e (fe);
  • e oberta (mel);
  • i (fill);
  • o (tot);
  • o oberta (por);
  • u (fum).

Vocals àtones[editar]

Hi ha cinc vocals àtones en valencià: a, e, i, o, u.

Els diftoncs[editar]

Se poden classificar en tres grups, segons el grau d’obertura de les vocals que els formen [2]:

  • creixents: formats per la semiconsonant u + vocal.
  • decreixents: formats per una vocal + semiconsonant.
  • neutres: formats per la combinació de les vocals àtones i, u.

Els triftoncs[editar]

Estén formats per tres vocals en una sola sílaba: la semiconsonant u + vocal + semivocal i o u, sent sempre la tònica la vocal central[3].

Consonants[editar]

Alfabet consonàntic valencià[editar]

Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents[4]:

b, be
c, ce
ch, che
ç, ce trencada
d, de
f , ef
g, ge
gu, ge-u
h, hac
j, jota
ig, i ge
k, ca
l, el
ll, ell
m, em
n, en
ny, eny
p, pe
q, cu
r, er
rr, doble er
s, es
ss, doble es
t, te
ts, te es
tz, te zeta
v, ve
w, ve doble
x, xe o eix
y, i grega
z, zeta

Dígrafs i pronunciació especial valenciana[editar]

  • La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /despat∫/.
  • El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
  • Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
  • Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.
  • Els començaments de paraula en "ps" s'ha de pronunciar i escriure com a /s/, aixina "sicològic" s'ha de pronunciar com a /si-ko-'lɔ-dʒik/.

Morfologia[editar]

Artículs[editar]

Artícul principal → Artículs en valencià.

L'artícul determinat en valencià és: en singular, el per al masculí, la per al femení i lo per al neutre i en plural, els per al masculí i les per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic lo i el seu plural los, també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com en lo carrer o tot lo món i alguns noms propis com Canet lo Roig, Tirant lo Blanch o Lo Rat Penat.

Determinants[editar]

Els demostratius són: este, esta, estos, estes, eixe, eixa, eixos, eixes. Les formes este i eixe es poden convertir en est i eix si darrere d’elles va una paraula escomençada per vocal o h, encara que cada volta estes formes estan més en desús. Les formes invariables neutres són: açò, això i alló.

Les formes invariables adverbials són ací, ahí i allí.

Indefinits

Numerals: Cardinals, ordinals, partitius, múltiples, colectius

Pronoms[editar]

Personals[editar]

Els pronoms en, hi, ho[editar]

Relatius[editar]

El verp[editar]

Sintaxis[editar]

Artícul principal → Sintaxis del valencià.


Vore també[editar]

Referències[editar]

  1. Gramàtica didàctica de valencià p.8
  2. Gramàtica didàctica de valencià p.12
  3. Gramàtica didàctica de valencià p.13
  4. Gramàtica didàctica de valencià p.20

Bibliografia[editar]

  • Guinot i Galan, Josep M. (1991) Morfologia Historica de la Llengua Valenciana, Valéncia: RACV.
  • FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. Gramàtica de la Llengua Valenciana. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4

Vínculs externs[editar]